Tornarem a lluitar. Tornarem a sofrir. Tornarem a “vèncer”.

Companys i companyes, amics i amigues, supporters, antics militants i nous, aficionats; Camarades tots;

Un cop més, una jornada més, una temporada més -i ja és la segona-, la Història pica a la nostra porta i reclama de nosaltres, per segon any consecutiu, aquell coratge i aquella determinació feungolística i de caràcter socialista que ja vam demostrar a les diferents pistes de feungol sabadellenc. Un cop més, les pistes ens reclamen i nosaltres, un cop més, acudirem a la trucada.

Certament, la temporada passada no serà recordada a l’univers atxa pels bons resultats i la bona classificació a la taula, i és de justícia recordar que en l’art del feungol moltes vegades l’amor pel toque no va acompanyat pel gol; la filosofia del tiqui-taca no va seguida de la victòria; al bon joc no sempre el succeeix el bon resultat. Però qui va voler llegir “justícia” a els portes d’entrada a aquesta aventura esportiva? Qui no savia que el camí seria llarg, dur i difícil? Qui de nosaltres, Camarades atxes, no savia que en la militància feungolística el patiment abundava molt més que el plaer, el sacrifici molt més que la recompensa, l’angoixa molt més que la tranquil·litat? I tanmateix, qui de nosaltres fa defallir si no és que les lesions el torturaven? Qui va deixar els seus companys algun cop a l’estacada? qui no va celebrar els gols propis com si fossin victòries revolucionàries fins i tot quan el resultat del partit era aclaparadorament desfavorable?

Són molts els que es preguntaran, confosos, d’on neix aquesta empenta que ens caracteritza. “Com pot ser que engeguin aquesta nova etapa amb més il·lusió encara que la passada?” es qüestionen incrèduls. No saben que els ulls de milers de revolucionaris d’arreu ens miren, que l’esperit de centenars de Camarades caiguts ens encoratja, que els companys Marx, Engels i Lenin fan d’arquitectura i bastida a la nostra filosofia de joc. I davant d’això, no hi ha victòria definitiva possible.

Avui, Camarades, és un gran dia. És el dia de la presentació oficial del renovat projecte politico-esportiu “Endavant - Les Atxes”, i no hem volgut fer-ho d’altra forma que no fos amb un complicadíssim alhora que agermanat rival; els subcampions de la passada temporada: The Chunguitos FC.

El partit servirà, també, per presentar davant l’afició els dos nous militants del projecte, fitxats després d’un exhaustiu i completíssim treball de l’area tècnica del club.

Es tracta, d’una banda, d’un guardameta que ha estat classificat pels responsables de l’àrea tècnica com a “el puto millor porter que ha trepitjat mai els camps de la LEFA” i que va militar fa un parell de temporades a algun equipillo de baixa estopa. Aquesta temporada, però, defensarà els colors atxes i omplirà un buit (literalment parlant) que l’equip tenia sota pals. Benvingut Àlex!

La nova incorporació atxa, l'Àlex (o San Àlex com ja l'anomenen alguns)

D’altra banda, l’equip s’ha reforçat amb un autèntic “todocampista” que està cridat a omplir el camp de detalls de qualitat. Els tècnics del club esperen d’ell que faci el menys dolorosa possible la marxa de l’incombustible Nomena, i que esdevingui un dels creadors i distribuidors de joc de l’equip. Benvingut Imanol!

Imanol celebrant la seva incorporació al projecte

Així doncs, atxes, avui teniu una cita amb la Història a les 21h a l’Estadi Olimpia. Us hi esperem!