Almansa

L'equip càrnic, intractable, fa picadillo un Endavant – Les Atxes ple de baixes que va mostrar, de nou, la seva pitjor faceta.

L'Endavant – Les Atxes va perdre ahir per un gol a deu, un resultat que es pot donar per bo tenint en compte el lamentable joc atxa, el gran partit llumillo i les grans intervencions de SanÀlex, que va evitar que l'escarni del Niutin fos encara més àcid.

Passaven pocs minuts de les 21h -hora de l'inici de l'encontre- quan ja tota l'afició, els jugadors, els àrbitres (que no hi ha), els operaris de manteniment i la gent que ocasionalment estava mirant el partit des del balcó de casa seva sabia que el resultat final de l'encontre seria àmpliament negatiu pels interessos de l'equip independentista. Al rellotge, les 21:05; al luminoso, un 0 – 3; al camp, un equip i un sparring.

La derrota d'ahir és comparable enterament al desastre d'Almansa

Els atxes van ser incapaços de treure la pilota controlada durant tot el partit, van mantenir la defensa molt avançada -contra tota lògica i contradient les instruccions de l'equip tàctico-estratègic- i no van entendre la necessitat d'atacar, sempre, pel sector dèbil de la muralla enemiga. Tot això, sumat a un sol canvi a la banqueta i una molt limitada preparació física expliquen la pallissa, que fa tornar l'equip socialista al seu hàbitat habitual: la derrota i la caiguda lliure a la taula classificatòria.

En clau interna

La derrota contundent d'ahir, però, no només va tenir conseqüències esportives i classificatòries.

És àmpliament conegut per l'entorn feungolístic que l'Endavant – Les Atxes es trobava immers en un procés de debat intern que havia de definir una postura clara de l'equip socialista pel que fa a la seva relació amb els entrenus.

A grans trets, els sectors i corrents interns eren els següents: una petita minoria -però molt crescuda des de la victòria de la setmana passada- que sosté que no cal entrenar, tot defensant que amb una hora de feungol a la setmana ja n'hi ha prou per treure tot el que l'equip pot donar; a l'altra banda, una majoria àmplia de l'equip, que defensa que en l'art del feungol, com en l'esdevenir militar i polític, és necessària la més acurada preparació teòrica, tàctica i estratègica, i que en conseqüència cal destinar un dia de la setmana a l'entrenu.

Doncs bé, la derrota d'ahir va sentenciar el debat per la via ràpida de l'evidència, i els defensors de l'entrenu van aconseguir imposar les seves tesis. A partir d'ara, doncs, es podrà veure l'Endavant – Les Atxes entrenant tots els dilluns, sota les ordres de Lolu i amb la ferma voluntat de tornar a l'afició atxa tot el que ella ha donat a aquest gloriós club.

Per últim, volem tancar aquesta crònica amb les paraules encoratjadores de Lolu (que, com ha pogut saber aquest espai web oficial, va rebre ahir mateix alguna indecent oferta per part dels voltors del feungol, que es van tirar sobre un equip noquejat en busca d'algo que emportar-se a casa):

“Cal recordar, en aquests moments durs i difícils en els que l'adversitat colpeja amb contundència la moral de les nostres tropes, en els que sembla que es dobleguen les cames dels impulsors de la independència i el socialisme als camps de feungol, en els que l'enemic fa escarni amb els nostres errors i intenta dinamitar la nostra unitat, cal recordar, deia, els patiments i esforços d'aquells i aquelles que ens han precedit en la lluita: els segadors del segle XVII, els defensors de la Barcelona assetjada de 1714, els revoltats per la justícia social de 1848, els combatents de les barricades de la Comuna de París, els bolxevics, la Llarga Marxa de Mao, les milícies populars a la guerra civil i un llarg etcètera de camarades que ens impulsen a mantenir-nos ferms en aquesta dura lluita feungolística en la que hem decidit embarcar-nos.”

Emocionants paraules Lolu, estem amb tu!

En la victòria i en la derrota, sempre ATXES!

(la setmana que ve, contra els Cítrics, i la següent, contra els chungos...ànims que no ha estat res)