Eren poc més de les vuit del vespre quan els primers jugadors de l’Endavant - Les Atxes arribaven a les instal·lacions esportives que havien d’acollir la presentació ofial de l’equip socialista. Alguns aficionats van poder presenciar els exercicis d’escalfament dels feungolistes atxes i, quan restaven pocs minuts per començar, van poder veure com els jugadors dels dos equips agermanats compartien rondo i pilota en el darrer exercici preparatiu de la jornada, fent gala una vegada més de l’agermanament que uneix els dos clubs.
Tanmateix, un cop començat el parit, la germanor es va quedar a la banqueta i els dos equips van demostrar que no havien vingut a l’Estadi Olimpia a fer floritures, sinó a guanyar el primer partit de la temporada, amb respecte però contundència.
Els atxes, en el seu ja clàssic 1 - 2 - 1, van saltar al camp amb la nova promesa SanÀlex sota pals, Arnaldo de cierre, Tauers i Tena a les bandes i Lolu com a home més avançat. A la banqueta es van quedar el nou fitxatge “Killer Imanol” i el ja veterà Dieginho. Els primers minuts de joc van ser un exemple del que l’equip tècnic i de maniobres reclama als seus feungolistes des dels primers partits: ordre en les posicions, passes fàcils i al peu, intercanvi de posicions en la línia d’atac (Lolu, Tauers i Tena van fer més d’una triangulació de llibre comandats pel primer dels tres), replegament ràpid de l’equip en la defensa, oferiment i desmarcatge. En aquestes condicions, els atxes van aconseguir avançar-se en el marcador i aguantar honrosament les envestides constants d’un rival molt superior (cal recordar que s’enfrontaven a uns autèntics subcampions de la LEFA).
Tot i això, i a mida que els mintus van anar passant, van començar a aflorar els fantasmes i mancances que van castigar constantment l’equip durant la darrera temporada. Així, al minut deu de partit, Tauers (aka el Lesionesky) va haver d’abandonar el terreny de joc deixant els atxes amb dos pulmons i un “killer” menys a causa d’una nova autolesió: el seu ja clàssic esquinç de turmell esquerre. La seva aportació al partit havia esat més aviat escasa, però el bloc -no precisament sobrat de forma física- va trobar a faltar un canvi més a la banqueta. El jugador va ser acomiadat pel públic entre aplaudiments compassius, crits d’ànims i suport i alguna mofa burlesca.
Després de la lesió, però, l’equip va mantenir la compostura durant bastant estona i es van veure jugades individuals i col·lectives d’un gran valor feungolístic. El més destacat d’aquests minuts va ser l’ensurt que es va emportar l’afició al veure sortir del camp a Lolu coix i proferint insults varis, després de que el jugador chungo Bone li propinés una patada al seu sensible genoll esquerre.
Tanmateix, i tot i les bones sensacions inicials, a mesura que van anar passant els minuts, la realitat es va anar impossant a la il·lusió, i la superioritat tàctica, tècnica i física del rival va acabar per descomposar un bloc que va acabar sense ordre, idees i disciplina.
Des de l’equip atxa, però, han volgut destacar els grans primers minuts de l’encontre, i asseguren que treballaran fort per tal que aquesta sigui la tònica constant al llarg de la temporada.
El lesionat atxa Tauers ho ha volgut expressar en aquests termes en la roda de premsa posterior: “Ens emportem cap a casa la sensació d’haver trobat un porter amb majúscules (un PORTER), l’exemple d’ordre i disciplina dels primers mintus, el hat tric del Lolu, els detalls de qualitat del nou fitxatge Killer Imanol, etc. És amb això que ens volem quedar. La resta, ho anirem millorant parit a partit. La temporada és molt llarga, l’any passat ja vam demostrar que som capaços de millorar i no hem vingut aquí a ser la ventafocs de ningú. I que tremoli l’enemic perquè aquest any fins i tot anirem a entrenar...segurament.”
Tena, en ciberdeclaracions ho expressava així: “Estic orgullós de l´equip i dels fitxatges.
Fins qua va començar el calvari de lesions es va veure un equip coordinat i ambiciós que amb el temps serè un dels grans de la LEFA.”
Clar que sí Tauers! Clar que sí Tena! Estem amb vosaltres!
Endavant amb les Atxes!
Tanmateix, un cop començat el parit, la germanor es va quedar a la banqueta i els dos equips van demostrar que no havien vingut a l’Estadi Olimpia a fer floritures, sinó a guanyar el primer partit de la temporada, amb respecte però contundència.
Els atxes, en el seu ja clàssic 1 - 2 - 1, van saltar al camp amb la nova promesa SanÀlex sota pals, Arnaldo de cierre, Tauers i Tena a les bandes i Lolu com a home més avançat. A la banqueta es van quedar el nou fitxatge “Killer Imanol” i el ja veterà Dieginho. Els primers minuts de joc van ser un exemple del que l’equip tècnic i de maniobres reclama als seus feungolistes des dels primers partits: ordre en les posicions, passes fàcils i al peu, intercanvi de posicions en la línia d’atac (Lolu, Tauers i Tena van fer més d’una triangulació de llibre comandats pel primer dels tres), replegament ràpid de l’equip en la defensa, oferiment i desmarcatge. En aquestes condicions, els atxes van aconseguir avançar-se en el marcador i aguantar honrosament les envestides constants d’un rival molt superior (cal recordar que s’enfrontaven a uns autèntics subcampions de la LEFA).
Tot i això, i a mida que els mintus van anar passant, van començar a aflorar els fantasmes i mancances que van castigar constantment l’equip durant la darrera temporada. Així, al minut deu de partit, Tauers (aka el Lesionesky) va haver d’abandonar el terreny de joc deixant els atxes amb dos pulmons i un “killer” menys a causa d’una nova autolesió: el seu ja clàssic esquinç de turmell esquerre. La seva aportació al partit havia esat més aviat escasa, però el bloc -no precisament sobrat de forma física- va trobar a faltar un canvi més a la banqueta. El jugador va ser acomiadat pel públic entre aplaudiments compassius, crits d’ànims i suport i alguna mofa burlesca.
Després de la lesió, però, l’equip va mantenir la compostura durant bastant estona i es van veure jugades individuals i col·lectives d’un gran valor feungolístic. El més destacat d’aquests minuts va ser l’ensurt que es va emportar l’afició al veure sortir del camp a Lolu coix i proferint insults varis, després de que el jugador chungo Bone li propinés una patada al seu sensible genoll esquerre.
Tanmateix, i tot i les bones sensacions inicials, a mesura que van anar passant els minuts, la realitat es va anar impossant a la il·lusió, i la superioritat tàctica, tècnica i física del rival va acabar per descomposar un bloc que va acabar sense ordre, idees i disciplina.
Des de l’equip atxa, però, han volgut destacar els grans primers minuts de l’encontre, i asseguren que treballaran fort per tal que aquesta sigui la tònica constant al llarg de la temporada.
El lesionat atxa Tauers ho ha volgut expressar en aquests termes en la roda de premsa posterior: “Ens emportem cap a casa la sensació d’haver trobat un porter amb majúscules (un PORTER), l’exemple d’ordre i disciplina dels primers mintus, el hat tric del Lolu, els detalls de qualitat del nou fitxatge Killer Imanol, etc. És amb això que ens volem quedar. La resta, ho anirem millorant parit a partit. La temporada és molt llarga, l’any passat ja vam demostrar que som capaços de millorar i no hem vingut aquí a ser la ventafocs de ningú. I que tremoli l’enemic perquè aquest any fins i tot anirem a entrenar...segurament.”
Tena, en ciberdeclaracions ho expressava així: “Estic orgullós de l´equip i dels fitxatges.
Fins qua va començar el calvari de lesions es va veure un equip coordinat i ambiciós que amb el temps serè un dels grans de la LEFA.”
Clar que sí Tauers! Clar que sí Tena! Estem amb vosaltres!
Endavant amb les Atxes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada