Atxazo a la salònica.

Un Endavant – Les Atxes treballadíssim s'imposa als salònica per 2 a 5 i fa desfilar els estendards de la Independència i el Socialisme a la part alta de la taula.

En efecte, camarades, ahir la disciplina, l'organització, la constància, l'esforç i la teoria es van veure recompensades en el que es pot considerar un dels millors encontres que ha disputat fins al moment el nostre gloriós equip. Eren poc més de dos quarts de vuit de la tarda quan els feunfolístes atxes arribaven a l'Estadi Olímpia – Pau Casals amb la intenció de preparar amb la delicadesa i precisió d'un cirurgià el posterior partit. La preparació física inicial, a càrrec de l'arma-blanca-amb-potes Dume va anar immediatament seguida del plantejament tàctico-estratègic de l'encontre ideat per Lolu. Després, escalfament, rondo, un parell de recordatoris tàctics i al partit.

Els atxes van saltar al camp amb un solvent 1-2-1, amb unes bandes molt basculants i un pívot molt endarrerit, cosa que va provocar una major iniciativa dels salònica, que van avançar molt el seu joc i van acabar caient -com el mosquit cau a la teranyina, o l'exèrcit invasor a l'hivern rus- a la tàctica del contraatac llampec que va pilotar a la perfecció el Lugarteniente Imanol. Aquest plantejament, sumat a una solvència defensiva poc vista a l'equip independentista, a una actuació èpica del guardameta SanÀlex i a una efectivitat letal en les jugades d'atac (i també, per què no dir-ho, a alguna cagadita de l'equip rival) van acabar provocant que els atxes anessin per davant en el marcador durant tot el partit i que acabessin emportant-se els dos punts al rebost socialista de la LEFA.

L'1x1

SanÀlex. El Santo. Un dels fonaments sòlids en el que es sustenta el nou Endavant – Les Atxes. Un dels millors de l'encontre, va meravellar l'afició amb parades d'alta dificultat i sortides de pilota d'alt valor estratègic.

Grimao. El Muro. Ja coneixem la solidesa defensiva que garanteix l'home més endarrerit (al camp) de l'equip socialista. Va tallar no poques jugades i va estar, sempre, on havia d'estar.

Tauers. La Sorpresa. Va estar sorprenentment hàbil en la defensa i va córrer no pocs metres oferint-se als companys, obrint espais i plantejant bones jugades. Li van faltar 20 cm per fer el gol de la jornada i va fer un de cap a la sortida d'un córner.

Tena. Infatigable. Va fer de la banda dreta una autèntica autopista del feungol i va fer més d'una incursió letal des de la banda. Gran i coneguda qualitat tècnica que va fer que marqués un gol.

Imanol. El Lugarteniente. Va ser un dels organitzadors del joc atxa -juntament amb Lolu- i va pilotar els contraatacs de l'equip en la majoria d'ocasions. Hàbil tècnicament, intel·ligent al camp, espavilat davant dels errors contraris. Va marcar dos gols.

Dieguinho. Los Pulmones. Va fer, a l'igual que el Tena, més quilòmetres que a la marató. Va provocar l'obertura i desorganització de l'equip salònic en moltes ocasions i va fer un bon paper de cierre quan Grimao es recuperava a la banda.

Lolu. El Cerebro. Ideòleg suprem de l'equip, va plantejar la tàctica a seguir durant tot el partit i va ordenar els feunolístes quan hi havia petits desgavells. Al camp, gran tècnica i visió de joc pivotant com a home més avançat. Va fer un gol.

L'afició atxa va veure recompensada la seva fidelitat a l'equip! Gràcies Camarades!

Felicitats Atxes!