Feungol total al derbi de l'esquerra independentista lefística.

El derbi de l'esquerra independentista lefística acaba amb repartiment de punts al Nou Miguel Hernàndez, en una nit en que els aficionats dels dos equips van poder marxar contents després de presenciar un colossal espectacle de feungol de màxima intensitat.

Esquema del "desplegamentblitzkrieg" emprat ahir

L'Endavant – Les Atxes va saltar a la pista amb el seu ja clàssic 1-2-1. El derbi, però, tenia reservada algunes sorpreses i els feungolistes atxes van mostrar una important modificació en el seu esquema: en comptes de desplegar el seu conegut catenaccio soviètic, l'equip va apostar per una nova modalitat de joc, anomenada “desplegament blitzkrieg”, en referència a l'estratègia bèl·lica de guerra llampec utilitzada pels alemanys durant la II Guerra Mundial.

Aquest desgastant però efectiu plantejament ofensiu -també anomenat “feungol total”- està sustentat en una despesa pulmonar i energètica arriscadament elevada, una verticalitat de joc vertiginosa i una confiança total en l'efectivitat de la figura del killer. En definitiva, es tracta d'un estil de joc que requereix d'unes bandes molt basculants i d'una capacitat enorme de replegament si es volen curtcircuitar els contraatacs enemics. 

Els primers minuts de joc van donar la raó als estrategues de l'Equip Tècnic atxa, i l'equip socialista es va plantar amb un 3 a 0 favorable quan passaven poc més de 10 minuts del xiulet inicial.

Lolu, lesionat, rient amb superioritat al veure el bon funcionament inicial del “desplegament blitzkrieg”,

des de la sala de comandament de l'Equip Tècnic de l'Endavant - Les Atxes 

Tanmateix, un desplegament tàctic que requereix una despesa pulmonar d'aquestes magnituds no va poder ser mantingut durant gaire temps, i quan el luminoso indicava el minut 15 de partit es van començar a veure les primeres ombres de la nova estratègia.

El rombe socialista va començar a bascular més descompassat, les triangulacions on guanyar l'esquena a la defensa van començar a ser massa lentes i el camp -allargat al màxim per voluntat pròpia del plantejament de l'Endavant- es va fer gran en excés: el triangle ofensiu va passar a ser incapaç de replegar-se correctament i el feungolista cierre no va poder achicar totes les pilotes de perill que arribaven a la porteria atxa. Resultat: una remuntada jove que va deixar el luminoso 3 a 4 quan passaven pocs minuts de l'equador del partit.

Va ser llavors quan l'Endavant – Les Atxes va saber llegir el que estava passant i va reaccionar. Va baixar intensitat de joc, va cedir la iniciativa al rival i va aconseguir refredar una mica el partit. En conseqüència, els gols van anar arribant amb comptagotes a ambdues porteries i va ser el moment dels guardametes, amb intervencions de gran qualitat sota les línies de gol dels dos equips.

Tanmateix, els nervis i la tensió van anar en augment al bloc socialista a mesura que anaven passant els minuts i l'equip es veia incapaç d'atrapar a uns red sempre per davant. Així, restaven poc més de vuit minuts quan, amb un 6 a 5 al marcador, els atxes van veure's obligats a activar de nou el “desplegament blitzkrieg” , amb un punta gairebé de chupagoles que va estirar el camp gairebé tant com va desgastar els pulmons.

L'afició atxa es desespera al final del partit, al veure
com l'equip no aconseguia empatar

Amb aquesta actitud es van arribar als últims minuts de partit, que van ser d'infart. Una jugada de triangulació de gran qualitat atxa va acabar amb un gol en pròpia porta per part dels joves, quan el porter Rai ja estava venut. Segons després, una jugada individual de GriMao Jr. -que va incloure un enfrontament fratricida amb el cierre atxa GriMao- va acabar amb la pilota dintre de la porteria de SanÀlex, així com amb els joves red de nou per davant del luminoso i els nervis atxes a punt d'explotar. Però encara quedava coratge a les cames dels feungolistes atxes, i en una jugada amb SanÀlex com a porter-jugador es va trenar -amb una elevada dosi de sang freda- la jugada que acabaria amb el gol de l'empat definitiu.

Finalment, un repartiment de punts a l'Estadi Nou Miguel Hernàndez (antic Olimpia A) que va ser definit com a "just" per part dels feungolistes dels dos equips. En resum, un partit de màxima intensitat feungolística  que quedarà gravat durant molt temps a l'imaginari col·lectiu de tot l'univers atxa.

Entrevista clandestina i en exclusiva a Jefesito anTena.

Jefesito anTena, institució atxa

En la setmana del derbi feungolístic per exel·lència, l'equip periodístic de l'espai web oficial de l'Endavant – Les Atxes ha volgut obsequiar a tot l'univers atxa amb una entrevista en exclusiva amb una de les institucions del club. Es tracta de Jefesito anTena, co-fundador de l'equip socialista, capità indiscutible i autèntica columna vertebral del projecte político-esportiu.

L'entrevista, realitzada clandestinament fa pocs dies, té com a objectiu començar a escalfar el terreny de cara a l'esdeveniment político-feungolístic de l'any, l'enfrontament entre l'Endavant – Les Atxes i l'AJS RedTeam.

Esperem que us sigui de profit!

Endavant – Les Atxes Web. Bona nit Jefesito anTena. És un plaer poder entrevistar un feungolista com vostè, que està considerat gairebé una institució al món atxa. Voldria fer algunes paraules de salutació?

Jefesito anTena. Hola, estic molt content de comparèixer davant d'aquesta pàgina web que s'encarrega de difondre internacionalment el missatge i l'experiència atxa. Estic molt content que gracies al vostre blog personatges com l'Otegi o els mateixos dirigents de les FARC – EP puguin solidaritzar-seamb nosaltres.

EAW. Gràcies jefesito! El plaer és nostre! Bueno, comencem. La seva carrera feungolística no comença amb el projecte politico-esportiu de l'Endavant – Les Atxes. Podria explicar-nos on va fer els seus primers passos lefístics?

Aquí veiem al Jefesito, vestint els colors de l'AJS Red Team

Jefesito anTena. Vaig començar quan tant sols era una promesa d´aquesta disciplina, com a fundador de l´etern rival i a la vegada filial l´AJS Red Team. Guardo grans records d´aquella experiència. Va ser molt gran compartir vestidor amb grans jugadors de la nostra lliga com Arnau Vitch, Gorka o el mateix Miquel Saus.

EAW. Quan va decidir, i per quins motius, impulsar la creació del projecte político-esportiu de l'Endavant – Les Atxes?

Jefesito anTena. Juntament amb l'Arnaldo -conegut cierre atxa-, després de la segona temporada com a jugadors de l´AJS(RT) vàrem considerar necessari que aquesta lliga galàctica fes un pas endavant, tot muntant un equip que pogués ser el referent feungolístic socialista no tant sols del jovent, sinó també intergeneracionalment de tot el conjunt del poble treballador. Més endavant vam aconseguir reenganxar al també exporter de l´AJS (RT), San Alex -conegut guardameta inexpugnable-, que era estimadíssim per l´afició feungolística des dels inicis d´aquest esport.

EAW. La primera temporada del atxes no va ser fàcil, precisament. Què és el pitjor que recorda d'aquella temporada? I el millor?

Jefesto anTena. Recordo tristament el calvari de lesions que van patir els veterans jugadors que, tot i ser uns grans futbolistes, després d´anys sense practicar el futbol i sense experiència en el feungol específicament van tenir problemes d´adaptació i frustrants lesions que van fer que la temporada no transcorres amb normalitat.

També vull mencionar la decepció de les derrotes en tots els dervis contra el meu exequip, ja que tot i el bon record que sempre em tindrà lligat als seus colors va provocar una certa impotència i decepció en la moral del grup.

Favorablement valorar la rapida adaptació a aquest esport per part dels meus homes, imprescindibles cadascun d´ells i la seva capacitat de superació i progrés. No conec militants més disciplinats i que sentin d´una manera tan gran la passió d´uns colors i d'un projecte feungolístic i de país.

El jefesito, castigant-se els pulmons

EAW Va pensar alguna vegada en abandonar el projecte, vistos els resultats?

Jefesito anTena. No, en el dia a dia es veia com gracies a la camaraderia i l´esforç l´equip era capaç d´aixecar-se després de cada caiguda, fent grans les petites victòries que ens han anat portant al dolç moment actual en comparació amb d´altres de la historia del nostre club.

EAW. Si s'hagués de quedar amb un moment d'aquella temporada, quin seria?

Jefesito anTena. La victorià a mitja a temporada contra els desperdicius, una de les poques que es van aconseguir i en la que es va veure el potencial d´un projecte acabat de nàixer i que no trigaria a donar fruits. No hi havia res com veure com una banda desorganitzada poc a poc agafava disciplina i tot i els entrebancs avançava conscient de que hi havia molt camí per recórrer.

"Valorar la ràpida adaptació a aquest 

esport per part dels meus homes. [...] 

No conec militants més disciplinats i que sentin 

d'una manera tan gran la passió d'uns colors 

i d'un projecte feungolístic i de país."

EAW. Passem a aquesta segona temporada. L'Endavant – Les Atxes va protagonitzar un espectacular inici de temporada, en el que en poques setmanes van superar els registres de victòries de tota la temporada anterior. Quines són, al seu entendre, les claus d'aquesta millora?

Jefesito anTena. Les claus d´aquest canvi són dos. Per una banda, el progrés dels jugadors que han continuat en el projecte i el seu dur entrenament físic durant el periode de vacances per no tornar a caure en les mateixes lesions de la temporada passada. Per una altra banda, el fitxatge del ja experimentat San Àlex sota pals. No he conegut millor porter que ell en les 5 temporades que porto practicant el feungol. A més, valorar el salt qualitatiu a nivell tècnic que han donat al club els fitxatges de Lugarteniente Imanol i Torres Jr., que han omplert de jogo bonito el nostre estadi, donant a la fèrria línia de disciplina soviètica del nostre club un toque de "sabrosura" que fa que els aficionats no només gaudeixin dels resultats, sinó també de l´espectacularitat en el joc per part d'aquests dos cracs.

Jefesito i el també feungolista atxa Grimao, en una imatge d'arxiu

EAW. Tanmateix l'equip va tornar a ensorrar-se durant llargues setmanes. 42 dies sense victòries...

Jefesito anTena. Ens trobem en un moment on la lliga LEFA te més nivell que mai, i en el que es molt difícil mantenir sempre el mateix nivell de joc. En un club com el nostre els altibaixos són normals, crec que és necessari mantenir la calma en moments com aquests. Crec que les petites baixes temporals per lesions i motius laborals i l´exili de Dieguinho també han afectat a l´estabilitat del club durant aquests 42 dies. Per això estem tantejant reforçar la nostra plantilla de cara al mercat hivernal.

EAW. És possible avançar noms propis?

Jefesito anTena. Estem en negociacions per fer 2 fitxatges. El primer és el d´un egarenc del que els nostre observadors han fet molt bons informes; es tracta de Bernat, un jugador elèctric i desbordant amb el que ja estem en negociació gracies a Tauers. L´única pega de moment és el seu lloc de naixement, ja que no sabem si suposarà una contradicció amb els estatuts del club ni quina rebuda tindrà per part de l´afició el fitxatge d´una persona d´aquesta ciutat de la qual un no es pot enrefiar...

"Dir-lis que estic molt orgullòs

tant d'ells com del nostre club.

Crec que a cada racó on hi ha

un atxa hi ha esperança i compromís

per un nou món."

El segon, una mica més difícil, és el fitxatge de Neymar, que en una de les seves festes al borde del coma etílic i mentre ballava el "ai se eu te pego" va dir amb total sinceritat que les ofertes de Barça i Madrid eren ridícules comparades amb el que per a ell suposaria una oferta atxa i poder jugar al costat dels seus referents.

Així doncs, un cop més, l´influencia del capitalisme en el futbol ens privara de disposar d´una de les mes grans promeses del futbol mundial.

EAW. Bueno Jefesito anTena, aniríem acabant. Voldria dedicar algunes paraules de comiat al conjunt de l'univers atxa?

Jefesito anTena. Dir-lis que estic molt orgullós tant d´ells com del nostre club. Crec que a cada racó del món on hi ha un atxa hi ha esperança i compromís per un nou món.

Atxes, socialisme o mort! Els Atxes jurem vèncer!

EAW. Moltes gracies jefesito! i fins una altra!

Jefesito anTena. Dios dios dios.

EAW. Esperem seguir cobrint victòries d'aquest projecte politico-esportiu molts anys més!

Jefesito anTena. Ni la repressió no ho aturarà!

S'aixeca el setge

42 dies d'angoixa; 42 dies d'esperança

Camarades de l'Exèrcit Roig s'abracen després d'aixecar el setge

Leningrad, 12 de gener de 1944. L'Exèrcit Roig -a través dels seus Fronts de Leningrad i Volkhov- llença una dura contraofensiva contra l'exercit alemany. Després de dies d'intensos combats aconsegueixen aixecar el setge que patia la ciutat des de feia més de 29 mesos.

Estadi Olimpia A, 7 de desembre de 2011. Més de seixanta anys després, la perseverança, la convicció, la disciplina i el coratge dels comunistes tornen a aixecar un setge salvatge que semblava definitiu.

Què lluny quedava ahir aquell 26 d'octubre de 2011 en el que els feungolistes atxes rebrien, sense saber-ho, el que seria l'últim subministrament de punts durant un llarg període de temps. Els seus rivals a la LEFA prenien posicions i es preparaven per sotmetre l'equip socialista a un setge ferotge de gols a favor, punts i victòries que deixarien molt malmesa la gràfica del gol average socialista.

42 dies després d'aquella última victòria l'estat anímic dels feungolistes atxes no podia ser més baix i la situació objectiva a la taula i a la gràfica distava molt de ser agradable. A més, l'equip es trobava ple de baixes i, per si això no fos suficient, al davant estaven a punt de trobar-se amb ni més ni menys que els subcampions de la passada edició lefística. Tot indicava que a la reunió extraordinària de l'equip tècnic convocada per valorar la situació s'acabaria decidint aixecar bandera blanca, reconèixer la derrota d'avantmà i suplicar un tractat de pau el menys dolent possible.

Altre cop, però, el temple i la sang freda dels i les comunistes es va imposar, i de la reunió extraordinària va sorgir un últim i desesperat pla de contraofensiva. Les línies mestres del pla eren:

1. 

   Els tècnics atxes discutint el pla per aixecar el setge, hores abans de l'encontre

   Pacte amb l'AJS – Red Team (els terminis del qual encara no han transcendit) per aconseguir quatre pulmons sans, dels que tan mancat es trobava l'Endavant – Les Atxes. Arnau i Jose, del redteam, van vestir de roig ahir.
2. Campanya de confusió per tal que el rival no sabés fins a l'últim moment si es podria jugar l'encontre.
3. Activació del modo “motivat” a través de l'emissió constant de l'himne oficial de l'Endavant – Les Atxes.

I amb aquest pla desesperat però contundent es va arribar a les 21h.

L'encontre va començar fidel a la tradició, i l'Endavant – Les Atxes no va trigar en veure's per darrera del luminoso. Poc després, Lolu, encoratjat pel record dels companys que ahir no van poder defensar els colors socialites aconseguia l'empat després d'una meravellosa jugada individual. Alegria efímera per l'equip socialista en un partit igualat en el que no trigarien a tornar a estar per darrera.

Però de nou Lolu va tornar portar l'esperança a can atxa al aconseguir un empat que no seria gratis. I és que amb el dos a dos al marcador l'equip independentista veuria caure un dels seus principals baluards; Lolu va haver d'abandonar el camp a causa de la seva ja tradicional crujida de genoll.

Tanmateix, la visió del company caigut en la lluita va encoratjar a Jefesito anTena, que amb voluntat d'homenatge va deixar literalment KO a la defensa chunga després de dos fintes d'alta precisió i d'un pase de la muerte d'esperó. El jove Jose no va perdonar en l'u contra u.

L'afició atxa començà a creure en el somni després de veure com el Lugarteniente Imanol imposava el 4 a 2 a la pista, però la tranquil·litat durà poc a can atxa ja que els chungos no trigarien en retallar distàncies.

Però els moments difícils donen (de vegades) grans resultats, i de nou Jefesito anTena seria l'encarregat d'assistir -de forma sublim- el Lugarteniente Imanol per tal que aquest tornés a fer un cop sobre la taula.

Minuts després, el 5 a 4 amb el que es viurien els últims 15 minuts d'encontre. Minuts, no cal dir-ho, de patiment extrem a un esgotat Endavant – Les Atxes que va saber aguantar les últimes escomeses chungues.

Al final, una èpica victòria que cau com aigua de maig als castigats feungolistes atxes. Una victòria que és de justícia reconèixer que va possibilitar la generositat red, així com la solidesa d'un equip que sembla tornar del letargo, d'un SanÀlex que va tornar a mostrar la seva millor versió i d'un agermanat The Chunguitos FC que sembla no estar passant pels seus millors moments. Des d'aquí volem dedicar-los unes paraules de suport.

Ara, la principal preocupació atxa, consolidar la dinàmica i recuperar a Lolu.

En la victòria i en la derrota...SEMPRE ATXES!

Sobren les paraules.

La bandera roja oneja a mig pal a totes les capitals i seus comunistes, en senyal de dol per la derrota més contundent de la temporada -de moment-. Quinze a tres.

En aquests moments d'incertesa, supporters, escolteu l'himne oficial de l'Endavant - Les Atxes

L'Endavant – Les Atxes s'enfrontarà avui amb els segons classificats clarament condicionats pel fet d'estar protagonitzant la pitjor ratxa des de que va començar aquesta edició de la LEFA.

En efecte, un simple cop d'ull a la gràfica del gol average socialista ens dóna una imatge clara de la tendència negativa que arrossega l'equip independentista. En tres partits, 28 gols en contra, 15 a favor i, evidentment, zero punts al sarró. Si a això li sumem el fet d'haver encadenat -per primera vegada en aquesta temporada- tres derrotes consecutives, i el fet de venir de l'únic partit en tota la història del club en el que no es va aconseguir marcar cap gol, ens podrem fer una idea clara de l'estat anímic dels feungolistes atxes.

Però això no és tot. Avui, a més, el nostre gloriós club es veu les cares contra un dels dos equips que l'ha infringit una de les més contundents derrotes: el CE Cítrics.

I tanmateix, companys, germans, Camarades, un cop més haurem de repetir allò de que en els moments més adversos només ens queda evocar a la memòria els màrtirs de la nostra causa; els referents de la nostra lluita; els himnes de la nostra glòria.

Endavant les atxes Camarades! ENDAVANT!

En aquests moments d'incertesa, supporters, escolteu l'himne oficial de l'Endavant - Les Atxes:

Derrota merescuda; escarni excessiu

L'Endevant – Les Atxes es deixa -merescudament- els dos punts a l'Estadi Pau Casal en un encontre amb un resultat final que, tanmateix, no reflecteix el nivell de joc desplegat

Tots dos equips van sortir a totes només començar l'encontre, obviant que al terreny de joc hi havia 10 jugadors i a les respectives banquetes 0. És a dir, cap canvi disponible a causa de les respectives baixes per malaltia, cansament, explotació laboral, entrenament guerriller i, per què no dir-ho, algun mercenari llumillo que va preferir el Barça a defensar els seus colors a les pistes (sense ànims de voler generar crispació ni molt menys).

Esquematitzant, es podria dir que el partit va tenir quatre blocs diferenciats, en cap dels quals l'equip socialista va ser capaç de dominar el joc -ni de marcar un miserable gol.

Un primer bloc -d'uns 15 minuts aproximadament- d'extrema igualtat. Un autèntic desplegament de feungol ofensiu per part dels dos equips que va deixar, per la part atxa, bones jugades, bones triangulacions, bones ocasions, bons regates, bons xuts i... zero gols.

Un segon bloc -a partir del primer gol càrnic després d'una contra elèctrica- en el que l'equip independentista va mantenir les formes i l'ordre i va creure's capaç de tot. De nou, més ocasions, més jugades, més xuts, més regates... i zero gols.

Un tercer bloc -després d'encaixar el tercer i quart gol en contra- en el que l'Endavant – Les Atxes va apostar per la valentia i va atrevir-se a plantar cara al líder de la LEFA amb un inèdit joc amb porter-jugador. Arriscat plantejament que va provocar múltiples ocasions, algun que altre gol en contra en contra i... zero gols.

Un quart bloc de desfeta -quasi còmic- en el que l'equip roig es va limitar a achicar pilotes del camp propi, a no treure el fetge per la boca i a demanar l'hora a l'àrbit -que no hi ha-. Evidentment, zero gols a favor.

Imatge de la pissarra tàctica de l'Endavant - Les Atxes fotografiada durant un dels temps morts. Com es veu a la imatge, no fotre-li un gol ni a l'arc de Sant Martí està contemplat al desplegament tàctic de l'equip. 

L'equip greix, per la seva banda, va construir vàries jugades de qualitat, però en la seva major part es va limitar a respondre amb contundents contraatacs al plantejament ofensiu -quasi èpic- amb el que es van presentar els atxes.

En definitiva, una derrota més que merescuda, però un resultat profundament injust, 7 a 0.

Ens queda esperar el miracolo.

En aquests moments difícils...només queda espai per l'èpica. L'Endavant – Les Atxes farà front al líder de la LEFA en el seu pitjor moment de la temporada.


En efecte, camarades, avui, el nostre gloriós club haurà ve veure's els cares a les pistes de feungol contra l'actual líder, en un encontre que ve marcat per les baixes i l'escassa moral dels atxes.

Després d'encaixar dues derrotes consecutives a cada qual més absurda -la primera després de acribillar literalment els pals i travessers de la porteria rival i fallar més que una escopeta de canya; la segona després d'una empanada monumental que va provocar que ens remuntessin un 4 a 0 inicial-, i després de veure com es succeïa el degoteig de baixes durant tota la setmana -Tena amb febre, Arnaldo amb compromisos laborals, Dieguinho adquirint coneixements guerrillers al Viet Cong i Tauers Jr sobreexplotat laboralment i aferrissat culé- a l'equip socialista només li queda confiar en l'èpica, en les pròpies forces i esperar el miracolo.


Confiem en vosaltres, atxes!

L'espai web oficial de la LEFA es fa ressò del bon paper de l'Endavant - Les Atxes

A poques hores de finalitzar la primera de les quatre voltes de les que constarà aquesta edició de la LEFA, l'espai web oficial de la Lliga Espatllada ha volgut destacar el bon paper de l'Endavant - Les Atxes en aquest començament de lliga.

"Volem destacar el paper de l'Endavant les Atxes" o "Una victòria Atxa seria la prova definitva que els socialistes poden ser també candidats al títol" són alguns dels múltiples elogis que els responsables de comunicació de la Lliga han dedicat a l'equip independentista.

Demà, o divendres, crònica i anàlisi del partit que es disputarà al Nuevo Miguel Hernàndez contra La Trepa.

De l'anècdota a la consolidació; de “ventafocs” a “hueso duro”.

L'Endavant – Les Atxes s'imposa amb solvència al Pfvoca i fa història a l'encadenar per primera vegada a la seva existència dues victòries consecutives.

El partit va començar travat i disputat al nou coliseum atxa -l'estadi Olímpia A, que ja ha estat rebatejat oficialment com a “Estadi Nou Miguel Hernàndez”-, i els primers minuts de joc van ser de feungol conservador. Cap dels dos equips volia arriscar en excés i això es va traduir en pocs moviments al luminoso. Els encarregats d'estenar-lo serien els junior, i l'equip socialista no va tenir fàcil l'empat. Pocs minuts després d'aconseguir igualar el marcador, un nou gol groguet va deixar enrere els atxes de nou, però després d'insistir i insistir, aquests van aconseguir tornar a empatar.

Passarien llargs minuts amb aquesta situació d'empate -que reflectia enterament el nivell de joc que hi havia al camp- fins que els atxes aconseguissin obrir escletxa a la defensa rival i anotar el 3 a 2. A partir d'aquí, i a l'igual que va passar la setmana passada a can chungo, els jugadors socialistes es van limitar a saber mantenir la compostura, fins que l'equip contrari simplement es va desmuntar. I a partir d'aquest moment, l'encontre es convertí en un festival d'atxazos independentistes. Al final, 11 a 4 al marcador.

Seria injust no atribuir gran part del mèrit de la victòria a la nova sala de màquines atxa -Lugarteniente Imanol i Tauers Jr-, així com al nou cancerbero SanÀlex, però també ho seria, d'injust, no reconèixer la notable millora que han experimentat els jugadors històrics a base de patiment, derrotes i lesions. Un exemple clarificador d'aquesta millora col·lectiva la podem veure en els 5 txitxarros que es va agenciar l'Arnaldo ahir -que es va emportar la pilota gairebé dues vegades com a recompensa-, o els 3 que va fer Dieguinho la setmana passada.

En definitiva, bons temps -ja tocava- a les terres dels impulsors de la independència i el socialisme a les pistes de feungol. Ara, el més difícil, controlar l'eufòria.

Alfonso Cano, Comandant en cap de les FARC - EP i declarat seguidor atxa, observa la gran evolució de la gràfica del gol average socialista 

Despertaferro Atxes!  

“La vida puede ser maravillosa.”

L'Endavant - Les Atxes, amb la seva sala de màquines formada per Tauers Jr. i Lugarteniente Imanol funcionant al màxim rendiment, dóna la campanada de la jornada abatent un equip chungo molt desmillorat.

L'equip de la falç, el martell i l'estelada aconsegueix escalar fins la cinquena posició i corregeix la dinàmica negativa de la gràfica del gol average.

Avui, dinou d'octubre de 2011, serà un dia que passarà a la història de l'univers atxa com el dia en que el nostre gloriós equip va aconseguir treure's l'etiqueta de ventafocs de la LEFA, tot assestant una contundent derrota als seus agermanats rivals chungos.

L'equip socialista, ple de baixes però amb els seus nous fitxatges funcionant ja al 100%, ha saltat al camp amb una actitud tímida però compacta, defugint del clàssic catenaccio absolut per passar a jugar en el seu nou “modo equilibrado”, que es sustenta en la capacitat pulmonar i de toque adquirides recentment.

Tot i començar perdent per 2 a 0, l'equip independentista s'ha cregut en tot moment capaç de guanyar, i no ha renunciat al partit en cap moment. Així, ha aconseguit igualar i remuntar el partit -no sense dificultats- i situar-se en un engrescador 2 a 3. Els minuts següents, que han estat de gran igualtat feungolística, han vist boniques jugades trenades i detalls de qualitat, i els chungos han aconseguit tornar a remuntar el partit fins posar un 5 a 3 al luminoso. Però l'alegria duraria poc a l'equip del cabell curt, ja que els atxes han tirat d'èpica revolucionària i han aconseguit tornar a remuntar el partit i posar-se 5 a 7.

A partir d'aquest moment, s'han fet paleses l'experiència i la sang freda adquirides en les desenes de derrotes i moments difícils passats, i l'Endavant – Les Atxes ha sabut mantenir les maneres fins que l'equip chungo, simplement, s'ha dissolt en un conjunt d'individualitats ineficients. Els gols atxes s'han anat succeint fins aconseguir el 5 a 11 definitiu.

Un aficionat atxa celebra un dels gols de l'Endavant en l'espai que el club ha habilitat pels supporters que no s'han pogut desplaçar a l'Estadi.

Com a aspectes a destacar trobem, en un primer terme, l'actitud irreconeixible de Dieguinho que, després de marcar un jac tric, sembla que ha aprés de la sanció disciplinària que el club li va imposar per sabotejar activament els entrenus atxes. D'altra banda, l'impacte brutal que ha rebut la pista de feungol de l'Olimpia B al rebre un cop de cap sense pietat del Muro atxa Grimao. A hores d'ara, un equip de tècnics de la LEFA inspecciona meticulosament l'estat de la pista per si ha sofert danys irreversibles.

També us adjuntem la llista de golejadors:

Tauers Jr 4

Imanor 3

Dieguinho 3

Tena 1

Feungol és feungol.

En la victòria, en la derrota i en els miracles, SEMPRE ATXES!

Confirmat el fitxatge de Tauers Junior.

En una nota de premsa enviada aquest matí a aquest espai web oficial, el representant del jove jugador de la Concòrdia ha confirmat el “sí quiero” del ja nou feungolista atxa.

Tauers Junior, que ja va debutar dimecres passat amb l'equip i va causar molt bones impressions, s'ha compromès amb el projecte politico-esportiu de l'Endavant – Les Atxes per una temporada, ampliable a dues si així ho creuen convenient ambdues parts.

L'equip tècnic del club s'ha expressat així: “és un jugador que encaixarà molt bé en la dinàmica de joc i les necessitats de la LEFA; procedeix del futbol pachanguero de les pistes dels col·legis de la zona nord, i són innegables les similituds entre aquest estil de joc i el que es practica a les pistes de feungol. Confiem en ell per remuntar la dinàmica negativa dels últims encontres...o com a mínim per aturar la caiguda lliure en la que es troba la gràfica del gol average atxa.

Recordem que Tauers Junior és el germà petit d'un altre jugador atxa. Es tracta de l'estimat, carismàtic, atent, amic dels seus amics, solidari, generós, detallista, visionari, i també responsable de l'equip comunicatiu del club, Tauers.

Benvingut Tauers Junior!

Aquí podem veure el nou fitxatge, Tauers Jr, mostrant-se orgullós dels colors que defensarà a partir d'ara

Suc d'atxa

L’equip atxa no acaba de trobar-se al camp i torna del desplaçament a canfruiti amb un carro de gols en contra amb regust a taronja.

Res. No hi va haver manera. Ni amb la preparació física engegada a les 20h pels jugadors socialistes, ni amb la xerrada tècnica a càrrec de Lolu, ni amb la coneguda estratègia soviètica que desenvolupa l’equip des de principi de temporada. Tot va ser en va a l’hora de frenar la locomotora de la vitamina C, que va necessitar arribar tres o quatre vegades en poc més d’un minut per inaugurar al seu favor el luminoso i convertir el partit en un tràmit -quan no un divertimento-.

Els atxes va van tornar de can fruiti amb un carro ple de gols

Els judagors independentistes van sortir al camp amb les coses clares, coneixent la superioritat tècnica, física i biològica dels rivals, i amb les limitacions pròpies molt presents. En conseqüència, els atxes van sortir molt tancats al darrera, practicant el seu clàssic laissez faire, esperant que el rival es confiés i s’avancés en extrem per sorprendre’l a la contra. No va passar. Després d’encaixar el tercer gol, i després de que el quart del partit arribés després d’una contra, sí, però una contra cítrica, tothom va començar a sospitar que quelcom no anava bé.

Estendre’s més en la descripció del partit fregaria el repetitiu si no fos per l’aparició d’una nova figura a l’equip que va destacar com un dels millors de l’encontre -per la part atxa- tot i no haver jugat mai amb la resta de l’equip (o potser gràcies a això). Es tracta de Tauers Jr., el germà petit del conegut i estimat jugador atxa Tauers (conegut per ser el responsable de coordinar tot l’equip comunicatiu d’aquest univers atxa que tant ens estimem).

El jove reforç, que va acudir a la crida per intentar suplir les baixes de Dieguinho (sancionat per indisciplina) i Imanol (lesionat) va destacar per la seva capacitat de regate, per la seva potència de xut, per les seves rastes jipilongues i per la seva sorprenent capacitat pulmonar. No cal dir que l’equip directiu de l’Endavant - Les Atxes ja ha fet una oferta en ferm al jugador de la Concòrdia, i tot sembla indicar que en qüestió de dies el representant del jugador podria donar el “sí quiero”.

Tauers Jr., en una foto d'arxiu a la que ha pogut tenir accés aquest mitjà de comunicació

A destacar, un cop més, les actuacions enlluernadores de SanÀlex, que en més d’una ocasió va rebre ovacions simultànies per part de les dues aficions, entregades als seus reflexes felins. Va aconseguir -tot i encaixar gols a mansalva- que l’equip fruiti no arribés a les dues decenes de gols, fet que hagués enfonsat encara més la gràfica del gol average socialista.

El final del partit va acabar amb un contundent 11 – 2. Per la part atxa van marcar els “Germans Tauers”, primer el Jr. gràcies a un col·locat xut de falta i posteriorment el primogènit de la família, mitjançant un potent xut creuat després d'una assistència de Lolu.

Ja a la sala de premsa, Tauers, fent gala de la seva incapacitat per saber quan fer bromes i quan no va declarar: “Jeje, com a mínim, després de tota la fruita que ens hem empassat avui, podem estar segurs que no pillarem l'escorbuto...”. Ni puta gràcia, Tauers.

La setmana que ve, visitem el camp agermanat dels The Chunguitos FC de Patxi, que van fortíssims. Que tothom vingui amb les oracions dites.

En la victòria i en la derrota, SEMPRE ATXES!

Almansa

L'equip càrnic, intractable, fa picadillo un Endavant – Les Atxes ple de baixes que va mostrar, de nou, la seva pitjor faceta.

L'Endavant – Les Atxes va perdre ahir per un gol a deu, un resultat que es pot donar per bo tenint en compte el lamentable joc atxa, el gran partit llumillo i les grans intervencions de SanÀlex, que va evitar que l'escarni del Niutin fos encara més àcid.

Passaven pocs minuts de les 21h -hora de l'inici de l'encontre- quan ja tota l'afició, els jugadors, els àrbitres (que no hi ha), els operaris de manteniment i la gent que ocasionalment estava mirant el partit des del balcó de casa seva sabia que el resultat final de l'encontre seria àmpliament negatiu pels interessos de l'equip independentista. Al rellotge, les 21:05; al luminoso, un 0 – 3; al camp, un equip i un sparring.

La derrota d'ahir és comparable enterament al desastre d'Almansa

Els atxes van ser incapaços de treure la pilota controlada durant tot el partit, van mantenir la defensa molt avançada -contra tota lògica i contradient les instruccions de l'equip tàctico-estratègic- i no van entendre la necessitat d'atacar, sempre, pel sector dèbil de la muralla enemiga. Tot això, sumat a un sol canvi a la banqueta i una molt limitada preparació física expliquen la pallissa, que fa tornar l'equip socialista al seu hàbitat habitual: la derrota i la caiguda lliure a la taula classificatòria.

En clau interna

La derrota contundent d'ahir, però, no només va tenir conseqüències esportives i classificatòries.

És àmpliament conegut per l'entorn feungolístic que l'Endavant – Les Atxes es trobava immers en un procés de debat intern que havia de definir una postura clara de l'equip socialista pel que fa a la seva relació amb els entrenus.

A grans trets, els sectors i corrents interns eren els següents: una petita minoria -però molt crescuda des de la victòria de la setmana passada- que sosté que no cal entrenar, tot defensant que amb una hora de feungol a la setmana ja n'hi ha prou per treure tot el que l'equip pot donar; a l'altra banda, una majoria àmplia de l'equip, que defensa que en l'art del feungol, com en l'esdevenir militar i polític, és necessària la més acurada preparació teòrica, tàctica i estratègica, i que en conseqüència cal destinar un dia de la setmana a l'entrenu.

Doncs bé, la derrota d'ahir va sentenciar el debat per la via ràpida de l'evidència, i els defensors de l'entrenu van aconseguir imposar les seves tesis. A partir d'ara, doncs, es podrà veure l'Endavant – Les Atxes entrenant tots els dilluns, sota les ordres de Lolu i amb la ferma voluntat de tornar a l'afició atxa tot el que ella ha donat a aquest gloriós club.

Per últim, volem tancar aquesta crònica amb les paraules encoratjadores de Lolu (que, com ha pogut saber aquest espai web oficial, va rebre ahir mateix alguna indecent oferta per part dels voltors del feungol, que es van tirar sobre un equip noquejat en busca d'algo que emportar-se a casa):

“Cal recordar, en aquests moments durs i difícils en els que l'adversitat colpeja amb contundència la moral de les nostres tropes, en els que sembla que es dobleguen les cames dels impulsors de la independència i el socialisme als camps de feungol, en els que l'enemic fa escarni amb els nostres errors i intenta dinamitar la nostra unitat, cal recordar, deia, els patiments i esforços d'aquells i aquelles que ens han precedit en la lluita: els segadors del segle XVII, els defensors de la Barcelona assetjada de 1714, els revoltats per la justícia social de 1848, els combatents de les barricades de la Comuna de París, els bolxevics, la Llarga Marxa de Mao, les milícies populars a la guerra civil i un llarg etcètera de camarades que ens impulsen a mantenir-nos ferms en aquesta dura lluita feungolística en la que hem decidit embarcar-nos.”

Emocionants paraules Lolu, estem amb tu!

En la victòria i en la derrota, sempre ATXES!

(la setmana que ve, contra els Cítrics, i la següent, contra els chungos...ànims que no ha estat res)

Atxazo a la salònica.

Un Endavant – Les Atxes treballadíssim s'imposa als salònica per 2 a 5 i fa desfilar els estendards de la Independència i el Socialisme a la part alta de la taula.

En efecte, camarades, ahir la disciplina, l'organització, la constància, l'esforç i la teoria es van veure recompensades en el que es pot considerar un dels millors encontres que ha disputat fins al moment el nostre gloriós equip. Eren poc més de dos quarts de vuit de la tarda quan els feunfolístes atxes arribaven a l'Estadi Olímpia – Pau Casals amb la intenció de preparar amb la delicadesa i precisió d'un cirurgià el posterior partit. La preparació física inicial, a càrrec de l'arma-blanca-amb-potes Dume va anar immediatament seguida del plantejament tàctico-estratègic de l'encontre ideat per Lolu. Després, escalfament, rondo, un parell de recordatoris tàctics i al partit.

Els atxes van saltar al camp amb un solvent 1-2-1, amb unes bandes molt basculants i un pívot molt endarrerit, cosa que va provocar una major iniciativa dels salònica, que van avançar molt el seu joc i van acabar caient -com el mosquit cau a la teranyina, o l'exèrcit invasor a l'hivern rus- a la tàctica del contraatac llampec que va pilotar a la perfecció el Lugarteniente Imanol. Aquest plantejament, sumat a una solvència defensiva poc vista a l'equip independentista, a una actuació èpica del guardameta SanÀlex i a una efectivitat letal en les jugades d'atac (i també, per què no dir-ho, a alguna cagadita de l'equip rival) van acabar provocant que els atxes anessin per davant en el marcador durant tot el partit i que acabessin emportant-se els dos punts al rebost socialista de la LEFA.

L'1x1

SanÀlex. El Santo. Un dels fonaments sòlids en el que es sustenta el nou Endavant – Les Atxes. Un dels millors de l'encontre, va meravellar l'afició amb parades d'alta dificultat i sortides de pilota d'alt valor estratègic.

Grimao. El Muro. Ja coneixem la solidesa defensiva que garanteix l'home més endarrerit (al camp) de l'equip socialista. Va tallar no poques jugades i va estar, sempre, on havia d'estar.

Tauers. La Sorpresa. Va estar sorprenentment hàbil en la defensa i va córrer no pocs metres oferint-se als companys, obrint espais i plantejant bones jugades. Li van faltar 20 cm per fer el gol de la jornada i va fer un de cap a la sortida d'un córner.

Tena. Infatigable. Va fer de la banda dreta una autèntica autopista del feungol i va fer més d'una incursió letal des de la banda. Gran i coneguda qualitat tècnica que va fer que marqués un gol.

Imanol. El Lugarteniente. Va ser un dels organitzadors del joc atxa -juntament amb Lolu- i va pilotar els contraatacs de l'equip en la majoria d'ocasions. Hàbil tècnicament, intel·ligent al camp, espavilat davant dels errors contraris. Va marcar dos gols.

Dieguinho. Los Pulmones. Va fer, a l'igual que el Tena, més quilòmetres que a la marató. Va provocar l'obertura i desorganització de l'equip salònic en moltes ocasions i va fer un bon paper de cierre quan Grimao es recuperava a la banda.

Lolu. El Cerebro. Ideòleg suprem de l'equip, va plantejar la tàctica a seguir durant tot el partit i va ordenar els feunolístes quan hi havia petits desgavells. Al camp, gran tècnica i visió de joc pivotant com a home més avançat. Va fer un gol.

L'afició atxa va veure recompensada la seva fidelitat a l'equip! Gràcies Camarades!

Felicitats Atxes!