Derrota merescuda; escarni excessiu

L'Endevant – Les Atxes es deixa -merescudament- els dos punts a l'Estadi Pau Casal en un encontre amb un resultat final que, tanmateix, no reflecteix el nivell de joc desplegat

Tots dos equips van sortir a totes només començar l'encontre, obviant que al terreny de joc hi havia 10 jugadors i a les respectives banquetes 0. És a dir, cap canvi disponible a causa de les respectives baixes per malaltia, cansament, explotació laboral, entrenament guerriller i, per què no dir-ho, algun mercenari llumillo que va preferir el Barça a defensar els seus colors a les pistes (sense ànims de voler generar crispació ni molt menys).

Esquematitzant, es podria dir que el partit va tenir quatre blocs diferenciats, en cap dels quals l'equip socialista va ser capaç de dominar el joc -ni de marcar un miserable gol.

Un primer bloc -d'uns 15 minuts aproximadament- d'extrema igualtat. Un autèntic desplegament de feungol ofensiu per part dels dos equips que va deixar, per la part atxa, bones jugades, bones triangulacions, bones ocasions, bons regates, bons xuts i... zero gols.

Un segon bloc -a partir del primer gol càrnic després d'una contra elèctrica- en el que l'equip independentista va mantenir les formes i l'ordre i va creure's capaç de tot. De nou, més ocasions, més jugades, més xuts, més regates... i zero gols.

Un tercer bloc -després d'encaixar el tercer i quart gol en contra- en el que l'Endavant – Les Atxes va apostar per la valentia i va atrevir-se a plantar cara al líder de la LEFA amb un inèdit joc amb porter-jugador. Arriscat plantejament que va provocar múltiples ocasions, algun que altre gol en contra en contra i... zero gols.

Un quart bloc de desfeta -quasi còmic- en el que l'equip roig es va limitar a achicar pilotes del camp propi, a no treure el fetge per la boca i a demanar l'hora a l'àrbit -que no hi ha-. Evidentment, zero gols a favor.

Imatge de la pissarra tàctica de l'Endavant - Les Atxes fotografiada durant un dels temps morts. Com es veu a la imatge, no fotre-li un gol ni a l'arc de Sant Martí està contemplat al desplegament tàctic de l'equip. 

L'equip greix, per la seva banda, va construir vàries jugades de qualitat, però en la seva major part es va limitar a respondre amb contundents contraatacs al plantejament ofensiu -quasi èpic- amb el que es van presentar els atxes.

En definitiva, una derrota més que merescuda, però un resultat profundament injust, 7 a 0.