S'aixeca el setge

42 dies d'angoixa; 42 dies d'esperança

Camarades de l'Exèrcit Roig s'abracen després d'aixecar el setge

Leningrad, 12 de gener de 1944. L'Exèrcit Roig -a través dels seus Fronts de Leningrad i Volkhov- llença una dura contraofensiva contra l'exercit alemany. Després de dies d'intensos combats aconsegueixen aixecar el setge que patia la ciutat des de feia més de 29 mesos.

Estadi Olimpia A, 7 de desembre de 2011. Més de seixanta anys després, la perseverança, la convicció, la disciplina i el coratge dels comunistes tornen a aixecar un setge salvatge que semblava definitiu.

Què lluny quedava ahir aquell 26 d'octubre de 2011 en el que els feungolistes atxes rebrien, sense saber-ho, el que seria l'últim subministrament de punts durant un llarg període de temps. Els seus rivals a la LEFA prenien posicions i es preparaven per sotmetre l'equip socialista a un setge ferotge de gols a favor, punts i victòries que deixarien molt malmesa la gràfica del gol average socialista.

42 dies després d'aquella última victòria l'estat anímic dels feungolistes atxes no podia ser més baix i la situació objectiva a la taula i a la gràfica distava molt de ser agradable. A més, l'equip es trobava ple de baixes i, per si això no fos suficient, al davant estaven a punt de trobar-se amb ni més ni menys que els subcampions de la passada edició lefística. Tot indicava que a la reunió extraordinària de l'equip tècnic convocada per valorar la situació s'acabaria decidint aixecar bandera blanca, reconèixer la derrota d'avantmà i suplicar un tractat de pau el menys dolent possible.

Altre cop, però, el temple i la sang freda dels i les comunistes es va imposar, i de la reunió extraordinària va sorgir un últim i desesperat pla de contraofensiva. Les línies mestres del pla eren:

1. 

   Els tècnics atxes discutint el pla per aixecar el setge, hores abans de l'encontre

   Pacte amb l'AJS – Red Team (els terminis del qual encara no han transcendit) per aconseguir quatre pulmons sans, dels que tan mancat es trobava l'Endavant – Les Atxes. Arnau i Jose, del redteam, van vestir de roig ahir.
2. Campanya de confusió per tal que el rival no sabés fins a l'últim moment si es podria jugar l'encontre.
3. Activació del modo “motivat” a través de l'emissió constant de l'himne oficial de l'Endavant – Les Atxes.

I amb aquest pla desesperat però contundent es va arribar a les 21h.

L'encontre va començar fidel a la tradició, i l'Endavant – Les Atxes no va trigar en veure's per darrera del luminoso. Poc després, Lolu, encoratjat pel record dels companys que ahir no van poder defensar els colors socialites aconseguia l'empat després d'una meravellosa jugada individual. Alegria efímera per l'equip socialista en un partit igualat en el que no trigarien a tornar a estar per darrera.

Però de nou Lolu va tornar portar l'esperança a can atxa al aconseguir un empat que no seria gratis. I és que amb el dos a dos al marcador l'equip independentista veuria caure un dels seus principals baluards; Lolu va haver d'abandonar el camp a causa de la seva ja tradicional crujida de genoll.

Tanmateix, la visió del company caigut en la lluita va encoratjar a Jefesito anTena, que amb voluntat d'homenatge va deixar literalment KO a la defensa chunga després de dos fintes d'alta precisió i d'un pase de la muerte d'esperó. El jove Jose no va perdonar en l'u contra u.

L'afició atxa començà a creure en el somni després de veure com el Lugarteniente Imanol imposava el 4 a 2 a la pista, però la tranquil·litat durà poc a can atxa ja que els chungos no trigarien en retallar distàncies.

Però els moments difícils donen (de vegades) grans resultats, i de nou Jefesito anTena seria l'encarregat d'assistir -de forma sublim- el Lugarteniente Imanol per tal que aquest tornés a fer un cop sobre la taula.

Minuts després, el 5 a 4 amb el que es viurien els últims 15 minuts d'encontre. Minuts, no cal dir-ho, de patiment extrem a un esgotat Endavant – Les Atxes que va saber aguantar les últimes escomeses chungues.

Al final, una èpica victòria que cau com aigua de maig als castigats feungolistes atxes. Una victòria que és de justícia reconèixer que va possibilitar la generositat red, així com la solidesa d'un equip que sembla tornar del letargo, d'un SanÀlex que va tornar a mostrar la seva millor versió i d'un agermanat The Chunguitos FC que sembla no estar passant pels seus millors moments. Des d'aquí volem dedicar-los unes paraules de suport.

Ara, la principal preocupació atxa, consolidar la dinàmica i recuperar a Lolu.

En la victòria i en la derrota...SEMPRE ATXES!