Almansa

L'equip càrnic, intractable, fa picadillo un Endavant – Les Atxes ple de baixes que va mostrar, de nou, la seva pitjor faceta.

L'Endavant – Les Atxes va perdre ahir per un gol a deu, un resultat que es pot donar per bo tenint en compte el lamentable joc atxa, el gran partit llumillo i les grans intervencions de SanÀlex, que va evitar que l'escarni del Niutin fos encara més àcid.

Passaven pocs minuts de les 21h -hora de l'inici de l'encontre- quan ja tota l'afició, els jugadors, els àrbitres (que no hi ha), els operaris de manteniment i la gent que ocasionalment estava mirant el partit des del balcó de casa seva sabia que el resultat final de l'encontre seria àmpliament negatiu pels interessos de l'equip independentista. Al rellotge, les 21:05; al luminoso, un 0 – 3; al camp, un equip i un sparring.

La derrota d'ahir és comparable enterament al desastre d'Almansa

Els atxes van ser incapaços de treure la pilota controlada durant tot el partit, van mantenir la defensa molt avançada -contra tota lògica i contradient les instruccions de l'equip tàctico-estratègic- i no van entendre la necessitat d'atacar, sempre, pel sector dèbil de la muralla enemiga. Tot això, sumat a un sol canvi a la banqueta i una molt limitada preparació física expliquen la pallissa, que fa tornar l'equip socialista al seu hàbitat habitual: la derrota i la caiguda lliure a la taula classificatòria.

En clau interna

La derrota contundent d'ahir, però, no només va tenir conseqüències esportives i classificatòries.

És àmpliament conegut per l'entorn feungolístic que l'Endavant – Les Atxes es trobava immers en un procés de debat intern que havia de definir una postura clara de l'equip socialista pel que fa a la seva relació amb els entrenus.

A grans trets, els sectors i corrents interns eren els següents: una petita minoria -però molt crescuda des de la victòria de la setmana passada- que sosté que no cal entrenar, tot defensant que amb una hora de feungol a la setmana ja n'hi ha prou per treure tot el que l'equip pot donar; a l'altra banda, una majoria àmplia de l'equip, que defensa que en l'art del feungol, com en l'esdevenir militar i polític, és necessària la més acurada preparació teòrica, tàctica i estratègica, i que en conseqüència cal destinar un dia de la setmana a l'entrenu.

Doncs bé, la derrota d'ahir va sentenciar el debat per la via ràpida de l'evidència, i els defensors de l'entrenu van aconseguir imposar les seves tesis. A partir d'ara, doncs, es podrà veure l'Endavant – Les Atxes entrenant tots els dilluns, sota les ordres de Lolu i amb la ferma voluntat de tornar a l'afició atxa tot el que ella ha donat a aquest gloriós club.

Per últim, volem tancar aquesta crònica amb les paraules encoratjadores de Lolu (que, com ha pogut saber aquest espai web oficial, va rebre ahir mateix alguna indecent oferta per part dels voltors del feungol, que es van tirar sobre un equip noquejat en busca d'algo que emportar-se a casa):

“Cal recordar, en aquests moments durs i difícils en els que l'adversitat colpeja amb contundència la moral de les nostres tropes, en els que sembla que es dobleguen les cames dels impulsors de la independència i el socialisme als camps de feungol, en els que l'enemic fa escarni amb els nostres errors i intenta dinamitar la nostra unitat, cal recordar, deia, els patiments i esforços d'aquells i aquelles que ens han precedit en la lluita: els segadors del segle XVII, els defensors de la Barcelona assetjada de 1714, els revoltats per la justícia social de 1848, els combatents de les barricades de la Comuna de París, els bolxevics, la Llarga Marxa de Mao, les milícies populars a la guerra civil i un llarg etcètera de camarades que ens impulsen a mantenir-nos ferms en aquesta dura lluita feungolística en la que hem decidit embarcar-nos.”

Emocionants paraules Lolu, estem amb tu!

En la victòria i en la derrota, sempre ATXES!

(la setmana que ve, contra els Cítrics, i la següent, contra els chungos...ànims que no ha estat res)

Atxazo a la salònica.

Un Endavant – Les Atxes treballadíssim s'imposa als salònica per 2 a 5 i fa desfilar els estendards de la Independència i el Socialisme a la part alta de la taula.

En efecte, camarades, ahir la disciplina, l'organització, la constància, l'esforç i la teoria es van veure recompensades en el que es pot considerar un dels millors encontres que ha disputat fins al moment el nostre gloriós equip. Eren poc més de dos quarts de vuit de la tarda quan els feunfolístes atxes arribaven a l'Estadi Olímpia – Pau Casals amb la intenció de preparar amb la delicadesa i precisió d'un cirurgià el posterior partit. La preparació física inicial, a càrrec de l'arma-blanca-amb-potes Dume va anar immediatament seguida del plantejament tàctico-estratègic de l'encontre ideat per Lolu. Després, escalfament, rondo, un parell de recordatoris tàctics i al partit.

Els atxes van saltar al camp amb un solvent 1-2-1, amb unes bandes molt basculants i un pívot molt endarrerit, cosa que va provocar una major iniciativa dels salònica, que van avançar molt el seu joc i van acabar caient -com el mosquit cau a la teranyina, o l'exèrcit invasor a l'hivern rus- a la tàctica del contraatac llampec que va pilotar a la perfecció el Lugarteniente Imanol. Aquest plantejament, sumat a una solvència defensiva poc vista a l'equip independentista, a una actuació èpica del guardameta SanÀlex i a una efectivitat letal en les jugades d'atac (i també, per què no dir-ho, a alguna cagadita de l'equip rival) van acabar provocant que els atxes anessin per davant en el marcador durant tot el partit i que acabessin emportant-se els dos punts al rebost socialista de la LEFA.

L'1x1

SanÀlex. El Santo. Un dels fonaments sòlids en el que es sustenta el nou Endavant – Les Atxes. Un dels millors de l'encontre, va meravellar l'afició amb parades d'alta dificultat i sortides de pilota d'alt valor estratègic.

Grimao. El Muro. Ja coneixem la solidesa defensiva que garanteix l'home més endarrerit (al camp) de l'equip socialista. Va tallar no poques jugades i va estar, sempre, on havia d'estar.

Tauers. La Sorpresa. Va estar sorprenentment hàbil en la defensa i va córrer no pocs metres oferint-se als companys, obrint espais i plantejant bones jugades. Li van faltar 20 cm per fer el gol de la jornada i va fer un de cap a la sortida d'un córner.

Tena. Infatigable. Va fer de la banda dreta una autèntica autopista del feungol i va fer més d'una incursió letal des de la banda. Gran i coneguda qualitat tècnica que va fer que marqués un gol.

Imanol. El Lugarteniente. Va ser un dels organitzadors del joc atxa -juntament amb Lolu- i va pilotar els contraatacs de l'equip en la majoria d'ocasions. Hàbil tècnicament, intel·ligent al camp, espavilat davant dels errors contraris. Va marcar dos gols.

Dieguinho. Los Pulmones. Va fer, a l'igual que el Tena, més quilòmetres que a la marató. Va provocar l'obertura i desorganització de l'equip salònic en moltes ocasions i va fer un bon paper de cierre quan Grimao es recuperava a la banda.

Lolu. El Cerebro. Ideòleg suprem de l'equip, va plantejar la tàctica a seguir durant tot el partit i va ordenar els feunolístes quan hi havia petits desgavells. Al camp, gran tècnica i visió de joc pivotant com a home més avançat. Va fer un gol.

L'afició atxa va veure recompensada la seva fidelitat a l'equip! Gràcies Camarades!

Felicitats Atxes!

"La Història ens cita; respondrem a la crida."

‎”21 de setembre de 2011 - 21h - Estadi Olímpia B

Un petit grup de valents, una estreta germanor de feungolistes sabadellencs, un sòlid bloc de camarades. L'Endavant - Les Atxes torna a la competició oficial, i torna amb el mateix esperit de sempre.

Sabem que no serà fàcil. Sabem que ens entrebancarem moltes vegades. Sabem que patirem, i molt.

Però també sabem que la nostra afició, al igual que nosaltres, no pensa en una temporada...

...pensa en la Independència i el Socialisme.”

Aquest era el missatge emocionant que podia llegir-se ahir al mur de feisbuc d'un dels jugadors de l'Endavant – Les Atxes, mitjançant el qual es pretenia motivar a l'afició atxa a acudir en massa a la “puesta de largo” d'aquest gloriós equip d'esperit Socialista.

En efecte, camarades, avui comença aquesta emocionant aventura feungolística que està cridada a fer bullir les passions i pulsions dels milers d'aficionats que segueixen els seus respectius clubs pels diferents Estadis de la ciutat de Sabadell.

Després d'un parell de partits preparatoris, en els quals el nostre equip ja les ha vist de tots els colors (derrota, victòria, lesions, reforços, asfixies, ...) els jugadors atxes es preparen per visitar el difícil camp dels Desperdiciu de Salònica.

L'enconte tindrà, a més de l'emoció tradicional del partit inaugural, diferents alicients que el fan encara més atractiu. D'una banda, els dos rivals han tastat la victòria i la derrota en encontres passats (13 – 3 a favor dels desper, 9 – 7 a favor dels atxes, 12 – 4 pels desper); d'altra banda, serà el partit de retorn de Tauers aka Lesioneski (recordem que el jugador atxa es va lesionar quan només havien transcorregut 10 minuts del primer dels partits preparatoris) i, per últim, serà el primer partit oficial en el que serà el nou estadi atxa.

Per a l'encontre, que ha estat preparat amb la major delicadesa (només dir que els atxes han quedat una hora i mitja abans per preparar tàcticament l'encontre), l'equip tècnic atxa compta amb tots els jugadors, a excepció d'Arnaldo, que ha estat cridat a files per servir birres i tapes a mansalva.

VAMOS ATXES!

Varis aficionats atxes ja han començat a desplaçar-se a l'Estadi per veure el seu gloriós equip

Bones sensacions & Lesions & Derrotes

Eren poc més de les vuit del vespre quan els primers jugadors de l’Endavant - Les Atxes arribaven a les instal·lacions esportives que havien d’acollir la presentació ofial de l’equip socialista. Alguns aficionats van poder presenciar els exercicis d’escalfament dels feungolistes atxes i, quan restaven pocs minuts per començar, van poder veure com els jugadors dels dos equips agermanats compartien rondo i pilota en el darrer exercici preparatiu de la jornada, fent gala una vegada més de l’agermanament que uneix els dos clubs.

Tanmateix, un cop començat el parit, la germanor es va quedar a la banqueta i els dos equips van demostrar que no havien vingut a l’Estadi Olimpia a fer floritures, sinó a guanyar el primer partit de la temporada, amb respecte però contundència.

Els atxes, en el seu ja clàssic 1 - 2 - 1, van saltar al camp amb la nova promesa SanÀlex sota pals, Arnaldo de cierre, Tauers i Tena a les bandes i Lolu com a home més avançat. A la banqueta es van quedar el nou fitxatge “Killer Imanol” i el ja veterà Dieginho. Els primers minuts de joc van ser un exemple del que l’equip tècnic i de maniobres reclama als seus feungolistes des dels primers partits: ordre en les posicions, passes fàcils i al peu, intercanvi de posicions en la línia d’atac (Lolu, Tauers i Tena van fer més d’una triangulació de llibre comandats pel primer dels tres), replegament ràpid de l’equip en la defensa, oferiment i desmarcatge. En aquestes condicions, els atxes van aconseguir avançar-se en el marcador i aguantar honrosament les envestides constants d’un rival molt superior (cal recordar que s’enfrontaven a uns autèntics subcampions de la LEFA).

Tot i això, i a mida que els mintus van anar passant, van començar a aflorar els fantasmes i mancances que van castigar constantment l’equip durant la darrera temporada. Així, al minut deu de partit, Tauers (aka el Lesionesky) va haver d’abandonar el terreny de joc deixant els atxes amb dos pulmons i un “killer” menys a causa d’una nova autolesió: el seu ja clàssic esquinç de turmell esquerre. La seva aportació al partit havia esat més aviat escasa, però el bloc -no precisament sobrat de forma física- va trobar a faltar un canvi més a la banqueta. El jugador va ser acomiadat pel públic entre aplaudiments compassius, crits d’ànims i suport i alguna mofa burlesca.

Després de la lesió, però, l’equip va mantenir la compostura durant bastant estona i es van veure jugades individuals i col·lectives d’un gran valor feungolístic. El més destacat d’aquests minuts va ser l’ensurt que es va emportar l’afició al veure sortir del camp a Lolu coix i proferint insults varis, després de que el jugador chungo Bone li propinés una patada al seu sensible genoll esquerre.

Tanmateix, i tot i les bones sensacions inicials, a mesura que van anar passant els minuts, la realitat es va anar impossant a la il·lusió, i la superioritat tàctica, tècnica i física del rival va acabar per descomposar un bloc que va acabar sense ordre, idees i disciplina.

Des de l’equip atxa, però, han volgut destacar els grans primers minuts de l’encontre, i asseguren que treballaran fort per tal que aquesta sigui la tònica constant al llarg de la temporada.

El lesionat atxa Tauers ho ha volgut expressar en aquests termes en la roda de premsa posterior: “Ens emportem cap a casa la sensació d’haver trobat un porter amb majúscules (un PORTER), l’exemple d’ordre i disciplina dels primers mintus, el hat tric del Lolu, els detalls de qualitat del nou fitxatge Killer Imanol, etc. És amb això que ens volem quedar. La resta, ho anirem millorant parit a partit. La temporada és molt llarga, l’any passat ja vam demostrar que som capaços de millorar i no hem vingut aquí a ser la ventafocs de ningú. I que tremoli l’enemic perquè aquest any fins i tot anirem a entrenar...segurament.”

Tena, en ciberdeclaracions ho expressava així: “Estic orgullós de l´equip i dels fitxatges­­.
Fins qua va començar el calvari de lesions es va veure un equip coordinat i ambiciós que amb el temps serè un dels grans de la LEFA.”


Clar que sí Tauers! Clar que sí Tena! Estem amb vosaltres!

Endavant amb les Atxes!

Tornarem a lluitar. Tornarem a sofrir. Tornarem a “vèncer”.

Companys i companyes, amics i amigues, supporters, antics militants i nous, aficionats; Camarades tots;

Un cop més, una jornada més, una temporada més -i ja és la segona-, la Història pica a la nostra porta i reclama de nosaltres, per segon any consecutiu, aquell coratge i aquella determinació feungolística i de caràcter socialista que ja vam demostrar a les diferents pistes de feungol sabadellenc. Un cop més, les pistes ens reclamen i nosaltres, un cop més, acudirem a la trucada.

Certament, la temporada passada no serà recordada a l’univers atxa pels bons resultats i la bona classificació a la taula, i és de justícia recordar que en l’art del feungol moltes vegades l’amor pel toque no va acompanyat pel gol; la filosofia del tiqui-taca no va seguida de la victòria; al bon joc no sempre el succeeix el bon resultat. Però qui va voler llegir “justícia” a els portes d’entrada a aquesta aventura esportiva? Qui no savia que el camí seria llarg, dur i difícil? Qui de nosaltres, Camarades atxes, no savia que en la militància feungolística el patiment abundava molt més que el plaer, el sacrifici molt més que la recompensa, l’angoixa molt més que la tranquil·litat? I tanmateix, qui de nosaltres fa defallir si no és que les lesions el torturaven? Qui va deixar els seus companys algun cop a l’estacada? qui no va celebrar els gols propis com si fossin victòries revolucionàries fins i tot quan el resultat del partit era aclaparadorament desfavorable?

Són molts els que es preguntaran, confosos, d’on neix aquesta empenta que ens caracteritza. “Com pot ser que engeguin aquesta nova etapa amb més il·lusió encara que la passada?” es qüestionen incrèduls. No saben que els ulls de milers de revolucionaris d’arreu ens miren, que l’esperit de centenars de Camarades caiguts ens encoratja, que els companys Marx, Engels i Lenin fan d’arquitectura i bastida a la nostra filosofia de joc. I davant d’això, no hi ha victòria definitiva possible.

Avui, Camarades, és un gran dia. És el dia de la presentació oficial del renovat projecte politico-esportiu “Endavant - Les Atxes”, i no hem volgut fer-ho d’altra forma que no fos amb un complicadíssim alhora que agermanat rival; els subcampions de la passada temporada: The Chunguitos FC.

El partit servirà, també, per presentar davant l’afició els dos nous militants del projecte, fitxats després d’un exhaustiu i completíssim treball de l’area tècnica del club.

Es tracta, d’una banda, d’un guardameta que ha estat classificat pels responsables de l’àrea tècnica com a “el puto millor porter que ha trepitjat mai els camps de la LEFA” i que va militar fa un parell de temporades a algun equipillo de baixa estopa. Aquesta temporada, però, defensarà els colors atxes i omplirà un buit (literalment parlant) que l’equip tenia sota pals. Benvingut Àlex!

La nova incorporació atxa, l'Àlex (o San Àlex com ja l'anomenen alguns)

D’altra banda, l’equip s’ha reforçat amb un autèntic “todocampista” que està cridat a omplir el camp de detalls de qualitat. Els tècnics del club esperen d’ell que faci el menys dolorosa possible la marxa de l’incombustible Nomena, i que esdevingui un dels creadors i distribuidors de joc de l’equip. Benvingut Imanol!

Imanol celebrant la seva incorporació al projecte

Així doncs, atxes, avui teniu una cita amb la Història a les 21h a l’Estadi Olimpia. Us hi esperem!