Feungol total al derbi de l'esquerra independentista lefística.

El derbi de l'esquerra independentista lefística acaba amb repartiment de punts al Nou Miguel Hernàndez, en una nit en que els aficionats dels dos equips van poder marxar contents després de presenciar un colossal espectacle de feungol de màxima intensitat.

Esquema del "desplegamentblitzkrieg" emprat ahir

L'Endavant – Les Atxes va saltar a la pista amb el seu ja clàssic 1-2-1. El derbi, però, tenia reservada algunes sorpreses i els feungolistes atxes van mostrar una important modificació en el seu esquema: en comptes de desplegar el seu conegut catenaccio soviètic, l'equip va apostar per una nova modalitat de joc, anomenada “desplegament blitzkrieg”, en referència a l'estratègia bèl·lica de guerra llampec utilitzada pels alemanys durant la II Guerra Mundial.

Aquest desgastant però efectiu plantejament ofensiu -també anomenat “feungol total”- està sustentat en una despesa pulmonar i energètica arriscadament elevada, una verticalitat de joc vertiginosa i una confiança total en l'efectivitat de la figura del killer. En definitiva, es tracta d'un estil de joc que requereix d'unes bandes molt basculants i d'una capacitat enorme de replegament si es volen curtcircuitar els contraatacs enemics. 

Els primers minuts de joc van donar la raó als estrategues de l'Equip Tècnic atxa, i l'equip socialista es va plantar amb un 3 a 0 favorable quan passaven poc més de 10 minuts del xiulet inicial.

Lolu, lesionat, rient amb superioritat al veure el bon funcionament inicial del “desplegament blitzkrieg”,

des de la sala de comandament de l'Equip Tècnic de l'Endavant - Les Atxes 

Tanmateix, un desplegament tàctic que requereix una despesa pulmonar d'aquestes magnituds no va poder ser mantingut durant gaire temps, i quan el luminoso indicava el minut 15 de partit es van començar a veure les primeres ombres de la nova estratègia.

El rombe socialista va començar a bascular més descompassat, les triangulacions on guanyar l'esquena a la defensa van començar a ser massa lentes i el camp -allargat al màxim per voluntat pròpia del plantejament de l'Endavant- es va fer gran en excés: el triangle ofensiu va passar a ser incapaç de replegar-se correctament i el feungolista cierre no va poder achicar totes les pilotes de perill que arribaven a la porteria atxa. Resultat: una remuntada jove que va deixar el luminoso 3 a 4 quan passaven pocs minuts de l'equador del partit.

Va ser llavors quan l'Endavant – Les Atxes va saber llegir el que estava passant i va reaccionar. Va baixar intensitat de joc, va cedir la iniciativa al rival i va aconseguir refredar una mica el partit. En conseqüència, els gols van anar arribant amb comptagotes a ambdues porteries i va ser el moment dels guardametes, amb intervencions de gran qualitat sota les línies de gol dels dos equips.

Tanmateix, els nervis i la tensió van anar en augment al bloc socialista a mesura que anaven passant els minuts i l'equip es veia incapaç d'atrapar a uns red sempre per davant. Així, restaven poc més de vuit minuts quan, amb un 6 a 5 al marcador, els atxes van veure's obligats a activar de nou el “desplegament blitzkrieg” , amb un punta gairebé de chupagoles que va estirar el camp gairebé tant com va desgastar els pulmons.

L'afició atxa es desespera al final del partit, al veure
com l'equip no aconseguia empatar

Amb aquesta actitud es van arribar als últims minuts de partit, que van ser d'infart. Una jugada de triangulació de gran qualitat atxa va acabar amb un gol en pròpia porta per part dels joves, quan el porter Rai ja estava venut. Segons després, una jugada individual de GriMao Jr. -que va incloure un enfrontament fratricida amb el cierre atxa GriMao- va acabar amb la pilota dintre de la porteria de SanÀlex, així com amb els joves red de nou per davant del luminoso i els nervis atxes a punt d'explotar. Però encara quedava coratge a les cames dels feungolistes atxes, i en una jugada amb SanÀlex com a porter-jugador es va trenar -amb una elevada dosi de sang freda- la jugada que acabaria amb el gol de l'empat definitiu.

Finalment, un repartiment de punts a l'Estadi Nou Miguel Hernàndez (antic Olimpia A) que va ser definit com a "just" per part dels feungolistes dels dos equips. En resum, un partit de màxima intensitat feungolística  que quedarà gravat durant molt temps a l'imaginari col·lectiu de tot l'univers atxa.

Entrevista clandestina i en exclusiva a Jefesito anTena.

Jefesito anTena, institució atxa

En la setmana del derbi feungolístic per exel·lència, l'equip periodístic de l'espai web oficial de l'Endavant – Les Atxes ha volgut obsequiar a tot l'univers atxa amb una entrevista en exclusiva amb una de les institucions del club. Es tracta de Jefesito anTena, co-fundador de l'equip socialista, capità indiscutible i autèntica columna vertebral del projecte político-esportiu.

L'entrevista, realitzada clandestinament fa pocs dies, té com a objectiu començar a escalfar el terreny de cara a l'esdeveniment político-feungolístic de l'any, l'enfrontament entre l'Endavant – Les Atxes i l'AJS RedTeam.

Esperem que us sigui de profit!

Endavant – Les Atxes Web. Bona nit Jefesito anTena. És un plaer poder entrevistar un feungolista com vostè, que està considerat gairebé una institució al món atxa. Voldria fer algunes paraules de salutació?

Jefesito anTena. Hola, estic molt content de comparèixer davant d'aquesta pàgina web que s'encarrega de difondre internacionalment el missatge i l'experiència atxa. Estic molt content que gracies al vostre blog personatges com l'Otegi o els mateixos dirigents de les FARC – EP puguin solidaritzar-seamb nosaltres.

EAW. Gràcies jefesito! El plaer és nostre! Bueno, comencem. La seva carrera feungolística no comença amb el projecte politico-esportiu de l'Endavant – Les Atxes. Podria explicar-nos on va fer els seus primers passos lefístics?

Aquí veiem al Jefesito, vestint els colors de l'AJS Red Team

Jefesito anTena. Vaig començar quan tant sols era una promesa d´aquesta disciplina, com a fundador de l´etern rival i a la vegada filial l´AJS Red Team. Guardo grans records d´aquella experiència. Va ser molt gran compartir vestidor amb grans jugadors de la nostra lliga com Arnau Vitch, Gorka o el mateix Miquel Saus.

EAW. Quan va decidir, i per quins motius, impulsar la creació del projecte político-esportiu de l'Endavant – Les Atxes?

Jefesito anTena. Juntament amb l'Arnaldo -conegut cierre atxa-, després de la segona temporada com a jugadors de l´AJS(RT) vàrem considerar necessari que aquesta lliga galàctica fes un pas endavant, tot muntant un equip que pogués ser el referent feungolístic socialista no tant sols del jovent, sinó també intergeneracionalment de tot el conjunt del poble treballador. Més endavant vam aconseguir reenganxar al també exporter de l´AJS (RT), San Alex -conegut guardameta inexpugnable-, que era estimadíssim per l´afició feungolística des dels inicis d´aquest esport.

EAW. La primera temporada del atxes no va ser fàcil, precisament. Què és el pitjor que recorda d'aquella temporada? I el millor?

Jefesto anTena. Recordo tristament el calvari de lesions que van patir els veterans jugadors que, tot i ser uns grans futbolistes, després d´anys sense practicar el futbol i sense experiència en el feungol específicament van tenir problemes d´adaptació i frustrants lesions que van fer que la temporada no transcorres amb normalitat.

També vull mencionar la decepció de les derrotes en tots els dervis contra el meu exequip, ja que tot i el bon record que sempre em tindrà lligat als seus colors va provocar una certa impotència i decepció en la moral del grup.

Favorablement valorar la rapida adaptació a aquest esport per part dels meus homes, imprescindibles cadascun d´ells i la seva capacitat de superació i progrés. No conec militants més disciplinats i que sentin d´una manera tan gran la passió d´uns colors i d'un projecte feungolístic i de país.

El jefesito, castigant-se els pulmons

EAW Va pensar alguna vegada en abandonar el projecte, vistos els resultats?

Jefesito anTena. No, en el dia a dia es veia com gracies a la camaraderia i l´esforç l´equip era capaç d´aixecar-se després de cada caiguda, fent grans les petites victòries que ens han anat portant al dolç moment actual en comparació amb d´altres de la historia del nostre club.

EAW. Si s'hagués de quedar amb un moment d'aquella temporada, quin seria?

Jefesito anTena. La victorià a mitja a temporada contra els desperdicius, una de les poques que es van aconseguir i en la que es va veure el potencial d´un projecte acabat de nàixer i que no trigaria a donar fruits. No hi havia res com veure com una banda desorganitzada poc a poc agafava disciplina i tot i els entrebancs avançava conscient de que hi havia molt camí per recórrer.

"Valorar la ràpida adaptació a aquest 

esport per part dels meus homes. [...] 

No conec militants més disciplinats i que sentin 

d'una manera tan gran la passió d'uns colors 

i d'un projecte feungolístic i de país."

EAW. Passem a aquesta segona temporada. L'Endavant – Les Atxes va protagonitzar un espectacular inici de temporada, en el que en poques setmanes van superar els registres de victòries de tota la temporada anterior. Quines són, al seu entendre, les claus d'aquesta millora?

Jefesito anTena. Les claus d´aquest canvi són dos. Per una banda, el progrés dels jugadors que han continuat en el projecte i el seu dur entrenament físic durant el periode de vacances per no tornar a caure en les mateixes lesions de la temporada passada. Per una altra banda, el fitxatge del ja experimentat San Àlex sota pals. No he conegut millor porter que ell en les 5 temporades que porto practicant el feungol. A més, valorar el salt qualitatiu a nivell tècnic que han donat al club els fitxatges de Lugarteniente Imanol i Torres Jr., que han omplert de jogo bonito el nostre estadi, donant a la fèrria línia de disciplina soviètica del nostre club un toque de "sabrosura" que fa que els aficionats no només gaudeixin dels resultats, sinó també de l´espectacularitat en el joc per part d'aquests dos cracs.

Jefesito i el també feungolista atxa Grimao, en una imatge d'arxiu

EAW. Tanmateix l'equip va tornar a ensorrar-se durant llargues setmanes. 42 dies sense victòries...

Jefesito anTena. Ens trobem en un moment on la lliga LEFA te més nivell que mai, i en el que es molt difícil mantenir sempre el mateix nivell de joc. En un club com el nostre els altibaixos són normals, crec que és necessari mantenir la calma en moments com aquests. Crec que les petites baixes temporals per lesions i motius laborals i l´exili de Dieguinho també han afectat a l´estabilitat del club durant aquests 42 dies. Per això estem tantejant reforçar la nostra plantilla de cara al mercat hivernal.

EAW. És possible avançar noms propis?

Jefesito anTena. Estem en negociacions per fer 2 fitxatges. El primer és el d´un egarenc del que els nostre observadors han fet molt bons informes; es tracta de Bernat, un jugador elèctric i desbordant amb el que ja estem en negociació gracies a Tauers. L´única pega de moment és el seu lloc de naixement, ja que no sabem si suposarà una contradicció amb els estatuts del club ni quina rebuda tindrà per part de l´afició el fitxatge d´una persona d´aquesta ciutat de la qual un no es pot enrefiar...

"Dir-lis que estic molt orgullòs

tant d'ells com del nostre club.

Crec que a cada racó on hi ha

un atxa hi ha esperança i compromís

per un nou món."

El segon, una mica més difícil, és el fitxatge de Neymar, que en una de les seves festes al borde del coma etílic i mentre ballava el "ai se eu te pego" va dir amb total sinceritat que les ofertes de Barça i Madrid eren ridícules comparades amb el que per a ell suposaria una oferta atxa i poder jugar al costat dels seus referents.

Així doncs, un cop més, l´influencia del capitalisme en el futbol ens privara de disposar d´una de les mes grans promeses del futbol mundial.

EAW. Bueno Jefesito anTena, aniríem acabant. Voldria dedicar algunes paraules de comiat al conjunt de l'univers atxa?

Jefesito anTena. Dir-lis que estic molt orgullós tant d´ells com del nostre club. Crec que a cada racó del món on hi ha un atxa hi ha esperança i compromís per un nou món.

Atxes, socialisme o mort! Els Atxes jurem vèncer!

EAW. Moltes gracies jefesito! i fins una altra!

Jefesito anTena. Dios dios dios.

EAW. Esperem seguir cobrint victòries d'aquest projecte politico-esportiu molts anys més!

Jefesito anTena. Ni la repressió no ho aturarà!

S'aixeca el setge

42 dies d'angoixa; 42 dies d'esperança

Camarades de l'Exèrcit Roig s'abracen després d'aixecar el setge

Leningrad, 12 de gener de 1944. L'Exèrcit Roig -a través dels seus Fronts de Leningrad i Volkhov- llença una dura contraofensiva contra l'exercit alemany. Després de dies d'intensos combats aconsegueixen aixecar el setge que patia la ciutat des de feia més de 29 mesos.

Estadi Olimpia A, 7 de desembre de 2011. Més de seixanta anys després, la perseverança, la convicció, la disciplina i el coratge dels comunistes tornen a aixecar un setge salvatge que semblava definitiu.

Què lluny quedava ahir aquell 26 d'octubre de 2011 en el que els feungolistes atxes rebrien, sense saber-ho, el que seria l'últim subministrament de punts durant un llarg període de temps. Els seus rivals a la LEFA prenien posicions i es preparaven per sotmetre l'equip socialista a un setge ferotge de gols a favor, punts i victòries que deixarien molt malmesa la gràfica del gol average socialista.

42 dies després d'aquella última victòria l'estat anímic dels feungolistes atxes no podia ser més baix i la situació objectiva a la taula i a la gràfica distava molt de ser agradable. A més, l'equip es trobava ple de baixes i, per si això no fos suficient, al davant estaven a punt de trobar-se amb ni més ni menys que els subcampions de la passada edició lefística. Tot indicava que a la reunió extraordinària de l'equip tècnic convocada per valorar la situació s'acabaria decidint aixecar bandera blanca, reconèixer la derrota d'avantmà i suplicar un tractat de pau el menys dolent possible.

Altre cop, però, el temple i la sang freda dels i les comunistes es va imposar, i de la reunió extraordinària va sorgir un últim i desesperat pla de contraofensiva. Les línies mestres del pla eren:

1. 

   Els tècnics atxes discutint el pla per aixecar el setge, hores abans de l'encontre

   Pacte amb l'AJS – Red Team (els terminis del qual encara no han transcendit) per aconseguir quatre pulmons sans, dels que tan mancat es trobava l'Endavant – Les Atxes. Arnau i Jose, del redteam, van vestir de roig ahir.
2. Campanya de confusió per tal que el rival no sabés fins a l'últim moment si es podria jugar l'encontre.
3. Activació del modo “motivat” a través de l'emissió constant de l'himne oficial de l'Endavant – Les Atxes.

I amb aquest pla desesperat però contundent es va arribar a les 21h.

L'encontre va començar fidel a la tradició, i l'Endavant – Les Atxes no va trigar en veure's per darrera del luminoso. Poc després, Lolu, encoratjat pel record dels companys que ahir no van poder defensar els colors socialites aconseguia l'empat després d'una meravellosa jugada individual. Alegria efímera per l'equip socialista en un partit igualat en el que no trigarien a tornar a estar per darrera.

Però de nou Lolu va tornar portar l'esperança a can atxa al aconseguir un empat que no seria gratis. I és que amb el dos a dos al marcador l'equip independentista veuria caure un dels seus principals baluards; Lolu va haver d'abandonar el camp a causa de la seva ja tradicional crujida de genoll.

Tanmateix, la visió del company caigut en la lluita va encoratjar a Jefesito anTena, que amb voluntat d'homenatge va deixar literalment KO a la defensa chunga després de dos fintes d'alta precisió i d'un pase de la muerte d'esperó. El jove Jose no va perdonar en l'u contra u.

L'afició atxa començà a creure en el somni després de veure com el Lugarteniente Imanol imposava el 4 a 2 a la pista, però la tranquil·litat durà poc a can atxa ja que els chungos no trigarien en retallar distàncies.

Però els moments difícils donen (de vegades) grans resultats, i de nou Jefesito anTena seria l'encarregat d'assistir -de forma sublim- el Lugarteniente Imanol per tal que aquest tornés a fer un cop sobre la taula.

Minuts després, el 5 a 4 amb el que es viurien els últims 15 minuts d'encontre. Minuts, no cal dir-ho, de patiment extrem a un esgotat Endavant – Les Atxes que va saber aguantar les últimes escomeses chungues.

Al final, una èpica victòria que cau com aigua de maig als castigats feungolistes atxes. Una victòria que és de justícia reconèixer que va possibilitar la generositat red, així com la solidesa d'un equip que sembla tornar del letargo, d'un SanÀlex que va tornar a mostrar la seva millor versió i d'un agermanat The Chunguitos FC que sembla no estar passant pels seus millors moments. Des d'aquí volem dedicar-los unes paraules de suport.

Ara, la principal preocupació atxa, consolidar la dinàmica i recuperar a Lolu.

En la victòria i en la derrota...SEMPRE ATXES!