Efectivament, camarades supporters, ahir, el nostre gloriós equip va tocar el cel i es va emportar una victòria més que merescuda, alhora que va demostrar que comença a trobar el seu propi estil de joc.
Més de dos mesos d'angoixes i un total de 420 minuts de joc han hagut d'esperar els aficionats de l'Endavant – Les Atxes per poder veure com el seu equip acabava un partit per endavant al marcador i s'emportava conseqüentment els dos punts cap a casa. Set partits de patiments i de plors, d'esperances truncades i somnis assassinats, d'humiliacions i golejades, de lesions, d'entrega,de casis-pero-no's, en definitiva, de dolor feungolístic. Una travessia pel desert que ahir va veure la seva fi i que quedarà gravada per sempre en l'imaginari col·lectiu del meravellós univers atxa.
L'encontre d'ahir va començar amb esperança efímera per l'Endavant – L.A., que es va avançar ràpidament al luminoso amb dos grans gols de l'Arnaldo; però ràpidament es va complicar força a causa de la desorientació dels militants socialistes, que van tornar a recordar els seus pitjors temps. En efecte, les passes que mai arriben, les pèrdues de pilota al costat de la pròpia porteria, la desorientació en la defensa, el poc encert de cara a la porteria rival, alguna cantada en porteria pròpia i la mala col·locació a la pista van fer que el partit es compliqués en extrem pels atxes, i va fer que els republicans es situessin per sobre del marcador amb un desmoralitzant 2 a 5.
 |
| Un aficionat atxa es desespera en veure com el seu equip encaixa el cinquè gol en contra |
Però l'esperit socialista va tornar a estar present, i va tornar a visualitzar l'estela heroica de la trajectòria d'un equip que sempre ho ha donat tot, i que sap que només les lluites que s'abandonen són les que, de ben segur, es poden considerar perdudes. I es va replantejar l'estratègia i es va tornar a apostar per la coneguda maniobra militar soviètica: deixar entrar l'enemic fins la cuina de casa, i caure després sobre ell i al contraatac; amb la força d'una classe que no vol ser esclava, d'un país que vol ser lliure i d'un equip de feungol que no volia acabar la lliga sense saber què era la victòria.
I van arribar els gols...de l'Arnaldo de nou, del ja jugador atxa l'afrocatalà Nomena, de l'entregat fitxatge de ses illes l'Eloi i de nou de l'Arnaldo (amb el que és de ben segur el millor gol de la jornada: un txitxarrako imparable i per l'esquadra des de fora l'àrea). I van arribar els quiebros desquiciants del Secretari General d'Asuntus Esportius; i les accions defensives del dique Grimao; i les parades impossibles d'un encertat Tauers sota els pals... I els crits d'ànims i consells tècnics de l'estrella atxa lesionada Lolu i de la supporter incondicional Marta; i l'entusiasme dels milers i milers d'aficionats atxes que, tot i haver vist sis derrotes consecutives del seu equip, es van desplaçar una vegada més a l'Estadi Miguel Hernàndez per fer saber al seu equip que mai més caminarà sol.
 |
| Els supporters atxes, amb una pancarta en suport a la hinchada agermanada Indar Gorri, celebren la remuntada |
I l'Endavant – Les Atxes va remuntar l'encontre. I l'Endavant – Les Atxes va mantenir-se per sobre del marcador durant tots els minuts que restaven. I l'Endavant – Les Atxes va guanyar el partit.
Però la fi de l'encontre no es va celebrar com es devia, ja que el fer plei d'uns respectuosos militants independentistes es va imposar. Efectivament, l'encontre es va acabar en silenci i cinc minuts abans de l'hora prevista (val a dir que eren els millors minuts de l'Endavant – L.A. sobre el terreny de joc), degut a una lesió bastant malrollera d'un dels jugadors republicans. Aquest jugador, una de les perles republicanes i al que des d'aquest espai de comunicació feungolística volem desitjar una ràpida i indolora recuperació, es va trencar presumptivament un dit de la ma en caure al terra després d'un pilutasu involuntari -i no per això menys dolorós- als kalewis.
Tot i això, l'alegria va esclatar un cop que els serveis mèdics republicans es van endur el jugador lesionat, i uns emocionats militants atxes van fer la volta d'honor a la pista de l'Estadi Miguel Hernàndez per agrair als supporters el seu recolzament incondicional.
La celebració per la victòria es va allargar fins altes hores de la matinada a la Plaça Karl Marx de Sabadell (lloc on es celebren les escasses alegries atxes sempre que el Casal Independentista i Popular Can Capablanca està tancat) i es va saldar amb un total de 143 supporters atxes detinguts després de que la festa derivés en un contundent acte de protesta i denúncia del nou atac del govern espanyol a les classes populars. La Secretaria Antirepressiva del club ja està treballant per tal que tots els detinguts siguin alliberats.
 |
| Un moment de les protestes en què va derivar la celebració atxa |
Tornant a l'àmbit purament feungolístic (si és que es pot destriar feungol i política en aquest gran equip socialista d'alliberament nacional), cal destacar que els militants atxes no es relaxen, i ja estan tramitant la convocatòria de la II Plenària General Entrenativa, que segurament es celebrarà diumenge dia 5 a la Ciutat Esportiva Puigverd. Des del club ens han informat que la data i el lloc estan per confirmar, però que aquesta II PGE també estarà oberta als supporters i que, a l'igual que en la primera, també s'accepten la totalitat de marques i tipus de cervesa i aperitius.
Dimecres que ve, descans; i el següent, partit contra els Desperdiciu de Salònica.
Felicitats atxes!
Us deixem amb un parell d'imatges més sobre la celebració de la victòria atxa:
 |
| Un supporter clava un cop de bastó a un antidisturbi |
 | |
| Un altre moment dels enfrontaments |
 |
| Els voltants de la Plaça Karl Marx aquest matí, on encara quedava part de la decoració col·locada per l'ocasió |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada