L'Endavant – Les Atxes va donar dimecres una bona imatge davant l'afició en el que era l'encontre de retrobament amb el Gloriós Estadi Miguel Hernàndez, bressol d'aquest també gloriós projecte politico-esportiu que ja fa any i mig que fa onejar els estendards de la Independència i el Socialisme pels estadis de feungol sabadellencs.
Pocs instants després de que l'esfèric comencés a rodar ja s'intuïa la tònica que seguiria tot el partit: una iniciativa de joc absolutament cedida als trepas i uns atxes practicant un joc molt vertical de contraatacs elèctrics. Amb aquesta dinàmica, l'equip independentista va ser incapaç de superar el bon joc dels liles, però van estar a l'alçada.
Així, i tot i que l'equip atxa va saber omplir de Solidaritat, Coratge, Empenta i Disciplina els forats deixats pel calvari de baixes i per l'escassedat de tàctica i tècnica, tot va ser insuficient per doblegar una molt superior “La Trepa”, que en cap moment es va trobar per sota al luminoso i que va ser “dueña y señora” de la totalitat de l'encontre.
 |
| En primer terme, Chaume vestint el roig (us podem assegurar que l'equip d'investigació d'aquest espai web ha buscat, sense èxit, una foto ridícula per posar. L'estil i l'elegància del jugador llom sembla que són inexpugnables) |
Dos jugadors atxes mereixen aquesta jornada una menció especial. Es tracta, d'una banda, del jugador cedit pel Llumillo Niutin Chaume, que ja és la segona vegada que respon positivament al missatge de S.O.S. llençat per l'equip tècnic independentista i que, un altre cop, va ser dels millors de l'Endavant: passades al peu, quiebros d'alta qualitat, zambombazos golejadors i una millor disposició tàctica que la resta dels atxes (no és difícil) són les seves credencials.
D'altra banda, i com a millor jugador atxa del partit sense la més mínima possibilitat de dubte trobem a SanÀlex, que si bé és cert que ja ens té acostumats a actuacions de gran qualitat, el que va fer dimecres passat contra La Trepa va ser de caràcter absolutament incommensurable, èpic, estratosfèric. Un espectacle d'actuacions felines que va posar els nervis liles a flor de pell. Un autèntic mur sota pals. En definitiva, una actuació de llegenda que la lògica cruel del feungol no va saber recompensar amb un resultat més favorable.
A destacar, també, el fred siberià (uns aproximadament 13 graus negatius) que feia a l'Estadi, que va fer estremir-se a més d'un quan els pilutassus impactaven amb brutalitat a les fredes carns dels feungolistes.
Per últim, no podíem deixar de mencionar la contundent entrada que va rebre el feungolista atxa Tauers, que després d'una jugada al més pur estil Messi i quan ja només li quedava batre al porter va tastar la duresa lila primer, per acabar tastant una mica de pista, després. Us deixem un vídeo de la mateixa.
Per cert, el resultat final, 7 a 6 favorable als trepas.
