De l'anècdota a la consolidació; de “ventafocs” a “hueso duro”.

L'Endavant – Les Atxes s'imposa amb solvència al Pfvoca i fa història a l'encadenar per primera vegada a la seva existència dues victòries consecutives.

El partit va començar travat i disputat al nou coliseum atxa -l'estadi Olímpia A, que ja ha estat rebatejat oficialment com a “Estadi Nou Miguel Hernàndez”-, i els primers minuts de joc van ser de feungol conservador. Cap dels dos equips volia arriscar en excés i això es va traduir en pocs moviments al luminoso. Els encarregats d'estenar-lo serien els junior, i l'equip socialista no va tenir fàcil l'empat. Pocs minuts després d'aconseguir igualar el marcador, un nou gol groguet va deixar enrere els atxes de nou, però després d'insistir i insistir, aquests van aconseguir tornar a empatar.

Passarien llargs minuts amb aquesta situació d'empate -que reflectia enterament el nivell de joc que hi havia al camp- fins que els atxes aconseguissin obrir escletxa a la defensa rival i anotar el 3 a 2. A partir d'aquí, i a l'igual que va passar la setmana passada a can chungo, els jugadors socialistes es van limitar a saber mantenir la compostura, fins que l'equip contrari simplement es va desmuntar. I a partir d'aquest moment, l'encontre es convertí en un festival d'atxazos independentistes. Al final, 11 a 4 al marcador.

Seria injust no atribuir gran part del mèrit de la victòria a la nova sala de màquines atxa -Lugarteniente Imanol i Tauers Jr-, així com al nou cancerbero SanÀlex, però també ho seria, d'injust, no reconèixer la notable millora que han experimentat els jugadors històrics a base de patiment, derrotes i lesions. Un exemple clarificador d'aquesta millora col·lectiva la podem veure en els 5 txitxarros que es va agenciar l'Arnaldo ahir -que es va emportar la pilota gairebé dues vegades com a recompensa-, o els 3 que va fer Dieguinho la setmana passada.

En definitiva, bons temps -ja tocava- a les terres dels impulsors de la independència i el socialisme a les pistes de feungol. Ara, el més difícil, controlar l'eufòria.

Alfonso Cano, Comandant en cap de les FARC - EP i declarat seguidor atxa, observa la gran evolució de la gràfica del gol average socialista 

Despertaferro Atxes!  

“La vida puede ser maravillosa.”

L'Endavant - Les Atxes, amb la seva sala de màquines formada per Tauers Jr. i Lugarteniente Imanol funcionant al màxim rendiment, dóna la campanada de la jornada abatent un equip chungo molt desmillorat.

L'equip de la falç, el martell i l'estelada aconsegueix escalar fins la cinquena posició i corregeix la dinàmica negativa de la gràfica del gol average.

Avui, dinou d'octubre de 2011, serà un dia que passarà a la història de l'univers atxa com el dia en que el nostre gloriós equip va aconseguir treure's l'etiqueta de ventafocs de la LEFA, tot assestant una contundent derrota als seus agermanats rivals chungos.

L'equip socialista, ple de baixes però amb els seus nous fitxatges funcionant ja al 100%, ha saltat al camp amb una actitud tímida però compacta, defugint del clàssic catenaccio absolut per passar a jugar en el seu nou “modo equilibrado”, que es sustenta en la capacitat pulmonar i de toque adquirides recentment.

Tot i començar perdent per 2 a 0, l'equip independentista s'ha cregut en tot moment capaç de guanyar, i no ha renunciat al partit en cap moment. Així, ha aconseguit igualar i remuntar el partit -no sense dificultats- i situar-se en un engrescador 2 a 3. Els minuts següents, que han estat de gran igualtat feungolística, han vist boniques jugades trenades i detalls de qualitat, i els chungos han aconseguit tornar a remuntar el partit fins posar un 5 a 3 al luminoso. Però l'alegria duraria poc a l'equip del cabell curt, ja que els atxes han tirat d'èpica revolucionària i han aconseguit tornar a remuntar el partit i posar-se 5 a 7.

A partir d'aquest moment, s'han fet paleses l'experiència i la sang freda adquirides en les desenes de derrotes i moments difícils passats, i l'Endavant – Les Atxes ha sabut mantenir les maneres fins que l'equip chungo, simplement, s'ha dissolt en un conjunt d'individualitats ineficients. Els gols atxes s'han anat succeint fins aconseguir el 5 a 11 definitiu.

Un aficionat atxa celebra un dels gols de l'Endavant en l'espai que el club ha habilitat pels supporters que no s'han pogut desplaçar a l'Estadi.

Com a aspectes a destacar trobem, en un primer terme, l'actitud irreconeixible de Dieguinho que, després de marcar un jac tric, sembla que ha aprés de la sanció disciplinària que el club li va imposar per sabotejar activament els entrenus atxes. D'altra banda, l'impacte brutal que ha rebut la pista de feungol de l'Olimpia B al rebre un cop de cap sense pietat del Muro atxa Grimao. A hores d'ara, un equip de tècnics de la LEFA inspecciona meticulosament l'estat de la pista per si ha sofert danys irreversibles.

També us adjuntem la llista de golejadors:

Tauers Jr 4

Imanor 3

Dieguinho 3

Tena 1

Feungol és feungol.

En la victòria, en la derrota i en els miracles, SEMPRE ATXES!

Confirmat el fitxatge de Tauers Junior.

En una nota de premsa enviada aquest matí a aquest espai web oficial, el representant del jove jugador de la Concòrdia ha confirmat el “sí quiero” del ja nou feungolista atxa.

Tauers Junior, que ja va debutar dimecres passat amb l'equip i va causar molt bones impressions, s'ha compromès amb el projecte politico-esportiu de l'Endavant – Les Atxes per una temporada, ampliable a dues si així ho creuen convenient ambdues parts.

L'equip tècnic del club s'ha expressat així: “és un jugador que encaixarà molt bé en la dinàmica de joc i les necessitats de la LEFA; procedeix del futbol pachanguero de les pistes dels col·legis de la zona nord, i són innegables les similituds entre aquest estil de joc i el que es practica a les pistes de feungol. Confiem en ell per remuntar la dinàmica negativa dels últims encontres...o com a mínim per aturar la caiguda lliure en la que es troba la gràfica del gol average atxa.

Recordem que Tauers Junior és el germà petit d'un altre jugador atxa. Es tracta de l'estimat, carismàtic, atent, amic dels seus amics, solidari, generós, detallista, visionari, i també responsable de l'equip comunicatiu del club, Tauers.

Benvingut Tauers Junior!

Aquí podem veure el nou fitxatge, Tauers Jr, mostrant-se orgullós dels colors que defensarà a partir d'ara

Suc d'atxa

L’equip atxa no acaba de trobar-se al camp i torna del desplaçament a canfruiti amb un carro de gols en contra amb regust a taronja.

Res. No hi va haver manera. Ni amb la preparació física engegada a les 20h pels jugadors socialistes, ni amb la xerrada tècnica a càrrec de Lolu, ni amb la coneguda estratègia soviètica que desenvolupa l’equip des de principi de temporada. Tot va ser en va a l’hora de frenar la locomotora de la vitamina C, que va necessitar arribar tres o quatre vegades en poc més d’un minut per inaugurar al seu favor el luminoso i convertir el partit en un tràmit -quan no un divertimento-.

Els atxes va van tornar de can fruiti amb un carro ple de gols

Els judagors independentistes van sortir al camp amb les coses clares, coneixent la superioritat tècnica, física i biològica dels rivals, i amb les limitacions pròpies molt presents. En conseqüència, els atxes van sortir molt tancats al darrera, practicant el seu clàssic laissez faire, esperant que el rival es confiés i s’avancés en extrem per sorprendre’l a la contra. No va passar. Després d’encaixar el tercer gol, i després de que el quart del partit arribés després d’una contra, sí, però una contra cítrica, tothom va començar a sospitar que quelcom no anava bé.

Estendre’s més en la descripció del partit fregaria el repetitiu si no fos per l’aparició d’una nova figura a l’equip que va destacar com un dels millors de l’encontre -per la part atxa- tot i no haver jugat mai amb la resta de l’equip (o potser gràcies a això). Es tracta de Tauers Jr., el germà petit del conegut i estimat jugador atxa Tauers (conegut per ser el responsable de coordinar tot l’equip comunicatiu d’aquest univers atxa que tant ens estimem).

El jove reforç, que va acudir a la crida per intentar suplir les baixes de Dieguinho (sancionat per indisciplina) i Imanol (lesionat) va destacar per la seva capacitat de regate, per la seva potència de xut, per les seves rastes jipilongues i per la seva sorprenent capacitat pulmonar. No cal dir que l’equip directiu de l’Endavant - Les Atxes ja ha fet una oferta en ferm al jugador de la Concòrdia, i tot sembla indicar que en qüestió de dies el representant del jugador podria donar el “sí quiero”.

Tauers Jr., en una foto d'arxiu a la que ha pogut tenir accés aquest mitjà de comunicació

A destacar, un cop més, les actuacions enlluernadores de SanÀlex, que en més d’una ocasió va rebre ovacions simultànies per part de les dues aficions, entregades als seus reflexes felins. Va aconseguir -tot i encaixar gols a mansalva- que l’equip fruiti no arribés a les dues decenes de gols, fet que hagués enfonsat encara més la gràfica del gol average socialista.

El final del partit va acabar amb un contundent 11 – 2. Per la part atxa van marcar els “Germans Tauers”, primer el Jr. gràcies a un col·locat xut de falta i posteriorment el primogènit de la família, mitjançant un potent xut creuat després d'una assistència de Lolu.

Ja a la sala de premsa, Tauers, fent gala de la seva incapacitat per saber quan fer bromes i quan no va declarar: “Jeje, com a mínim, després de tota la fruita que ens hem empassat avui, podem estar segurs que no pillarem l'escorbuto...”. Ni puta gràcia, Tauers.

La setmana que ve, visitem el camp agermanat dels The Chunguitos FC de Patxi, que van fortíssims. Que tothom vingui amb les oracions dites.

En la victòria i en la derrota, SEMPRE ATXES!